dijous, 20 d’octubre de 2011

ONG


BLANC BO BUSCA NEGRE POBRE de Gustau Nerín. (La Campana)

Vet ací un llibre que m'ha deixat plena de perplexitats. I és que, el seu autor, un català que viu a la Guineu Equatorial -antiga colònia espanyola-, i coneix mol bé Àfrica (sobre la problemàtica de la qual ha escrit diversos assajos), s'endinsa pels camins -més aviat tèrbols- de les ONG i ens n'explica fets de l'alçada d'un campanar. Projectes que s'ensorren, per manca de planificació i manteniment, un cop els cooperant se n'han anat, ben cofois -“El continent africà és un immens cementeri”, diu-, i altres problemes existents deguts a la inexperiència d'uns, o a la manca d'escrúpols d'altres, passant per la falta d'esperit crític de gairebé tots; això sí, la majoria dels projectes fets amb bona intenció. I ja ho diuen, que l'infern està empedrat de bones intencions. Algunes frases de l'autor per meditar:
“Algunes ONG argumenten que els africans no només són incapaços de desenvolupar-se per si mateixos, sinó que, a més a més, constitueixen un obstacle per al seu propi desenvolupament”.
“En el discurs de moltes organitzacions humanitàries els africans són presentats com a adults irresponsables, incapaços de prendre cura dels nens que haurien de protegir. Davant d'aquesta “realitat”, els occidentals s'erigeixen en protectors dels infants africans. Molta gent que a Europa ha renunciat a la paternitat està plenament convençuda que educaria millor els nens africans que els seus propis pares”.
“Sovint els europeus estan més interessats a fer cooperació que els africans a rebre-la... I és que molts occidentals, mentre planegen arreglar la vida als africans, en realitat estan buscant la manera d'arreglar la seva”.
Nerín critica també que moltes ONG estan en mans de partits polítics, i no és estrany que el responsable sigui un parent del polític de torn. Amb els canvis de govern, s'hi pot produir un autèntic daltabaix. “La falta de transparència (com s'esmercen els diners) afavoreix la mala gestió i la corrupció” -avisa.
L'autor no s'està de criticar les caravanes solidàries que serveixen per a proporcionar un turisme d'aventura a certs cooperants. (En aquest moment tots tenim al cap les dues joves de Metges sense Fronteres, el rapte de les quals espero que acabi bé). Això mateix val per alguns famosos, que fan de la seva cooperació amb Àfrica una forma d'auto-propaganda molt efectiva.
De la crítica a certes maneres de procedir respecte als pobles africans no se'n deslliuren ONG molt conegudes i valorades, organismes internacionals, ni la mateixa Església. I encara menys els governs africans corruptes, que estan encantats amb els diners que els arriben. “Moltes vegades l'ajuda no arriba als més desafavorits perquè és saquejada per les autoritats africanes”.
Així l'autor va desgranant una sèrie de projectes absurds. I d'actuacions errònies o directament catastròfiques.
Esperava el final del llibre per veure si Gustau Nerín ens parlava de solucions, però ell no en té cap, evidentment. “Per a una millora sensible de l'Àfrica caldria una reforma en profunditat del sistema socio-polític mundial”. El que cal és canviar les estructures. “La solidaritat amb el continent africà no passa per canviar l'Àfrica a base de doctrines d'Occident, sinó que s'ha de centrar a canviar les relacions injustes entre Nord i Sud”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada