diumenge, 9 d’octubre de 2011

Nobel



Els Nobel de pau i literatura d'enguany han estat una mica atípics. Han premiat tres dones per al Nobel de Pau i un poeta poc conegut per al de Literatura, és a dir, personatges que normalment queden a l'ombra. Per això me'n congratulo. Quan al de la Pau, poc després que morís Wangari Maathay, la premi Nobel de Pau de Kenya, que va crear el moviment Cinturó Verd, per animar Àfrica a plantar arbres, ara tenim, no una, sinó un trio de dames: Elles Jhonson Sirleaf, presidenta actual de Libèria, primer cap d'estat africana, i Leymah Gbwee, activista de la pau en aquest mateix país (que ha patit una infinitat de guerres: us sonen els nen soldats?), i la jove iemenita Tawakkul Karman. Unes dones que ens demostren que el segle que vivim ha de ser i de fet serà -després de mil·lennis de ser-ho d'homes-, el segle de les dones. Que ja tocava. I no és que cregui que ho poden fer millor, -que sí-, sinó que és impossible que ho facin pitjor.
Pel que fa al de Literatura, han aparcat els grans novel·listes, més o menys mediàtics, i s'han decantat per un poeta suec, Tomas Tranströmer, de poesia escassa i no gaire fàcil. Enhorabona! Només he trobat alguns cosa en castellà, i n'he traduït un fragment (dispenseu-me la gosadia).

“En les primeres hores del dia, la consciència pot abastar
el món
tal com la mà prem una pedra tèbia de sol.
El viatger és a sota de l'arbre. S'estendrà,
després de caure pel terbolí de la mort,
una gran claror sobre el seu cap?”

Del recull de poemes “El cel a mig fer”

1 comentari:

  1. Alguna cosa té l'aigua quan la beneeixen i algun mèrit els poetes quan els premien.

    ResponElimina