Col·loquis de Tortosa

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
de Cristòfol Despuig
(Edició crítica d'Enric Querol i Josep Solervicens)

De la lectura d'aquests col·loquis en destacaria tres coses. La primera constatar que, tot i que vaig estudiar filologia catalana i en coneixia l'existència, mai ningú em va aconsellar que els llegís i molt menys es van comentar a classe, cosa que em sembla una gran pèrdua; sort que ara me n'he rescabalat.
La segona és adonar-se que tot i que són datats del 1557, època dels Àustries, el seu autor ja es queixa de la preponderància i caràcter dels castellans, en detriment de la nostra llengua, cultura i història. “...és una gentil nació, la catalana, valerosa i molt sàvia, per bé que avui també s'està arrimada (apartada, deixada de banda) com ho està l'aragonesa i la valenciana, que estos castellans s'ho beuen tot”. Us sona? Doncs mireu això: “Que són quasi d'esta manera, que per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, celen (amaguen) la veritat, i per fer gloriosa la sua pròpia nació no dubten d'escriure mentires”.
La tercera cosa, i que a mi m'ha impactat més per tal com sóc una gran amant de la natura, és quan descriu la quantitat de fauna que es trobava en aquest territori i que ja no s'hi troba. Per exemple, de pesca, tan abundosa pel fet que en tenien del riu, dels estanys i del mar. Del riu destaca les llamprees, els esturions i les sabogues, “delicats peixos millors que de mar”, i una gran quantitat d'espècies que han desaparegut d'aquelles verals. I quines es pescaven segons l'època de l'any i l'ormeig adequat. Una joia de lèxic.
Pel que fa a les aus, en cita més de trenta classes! Jo en destacaria, a més dels cignes, els flamencs, gavines i ànecs diversos, altres que pràcticament han desaparegut com els gansos, les grues, els frarets, les àligues pescaires, les àligues caudals, o els alcaravans( torlits). A més de falcons, astors, esparvers etc. etc.
Quan a caça, cita entre altres els porcs salvatges, les cabres munteses, els cérvols, els cabirols. I també fagines, genetes, teixons, gats cervals, llops i raboses.
M'ha resultat molt interessant la forma que tenien de caçar porcs senglars: els perseguien a cavall fins a fer-los caure al riu, i allà els envestien amb barques i els enllaçaven. En aquesta cacera també hi participaven dones, i sembla ser que tothom s'hi divertia molt. (La carn es venia a les carnisseries).
Tampoc no hi falten alguns refranys que ens han pervingut com ara: Per dir les veritats es perden les amistats. Qui bé et voldrà et farà plorar. Qui no mira avant, arrera cau.
I algun que no sabia: Forta és la roca, pus (més) fort qui la derroca!
Cal agrair la Introducció i les Notes a càrrec dels citats Querol i Solervicens. Ha estat un plaer!