dimarts, 3 d’abril de 2012

Minyones i mestresses



Criadas y señoras
Kathryn Stockett
(The Help)
Jackson, Mississipi, 1962

Quan una amiga em va deixar aquest llibre, confesso que el vaig començar a llegir amb força malfiança. Una mica de “A dalt i a baix”, vaig pensar, amanit amb salsa americana. Però a mesura que avançava en la lectura, em vaig adonar que era alguna una cosa més. Era un posar-nos a l'espill una imatge de nosaltres mateixos, com a blancs imbuïts de la nostra superioritat, d'unes maneres de fer i pensar que no ens afavoreixen gens.
Podem creure, és clar, que nosaltres no tenim res a veure amb aquelles dones blanques de principis dels anys 60, en una societat tan racista com la de Jackson, Mississipi, els mateixos anys que Luther King lluitava pels drets civils dels negres americans, cosa que li va costar la vida, i van assassinar el president Kennedy pels seus posicionaments. No, nosaltres no som així, gràcies Déu. Però, a veure, qui són ara les nostres “minyones” o dones de fer feina? La majoria sud-americanes. Nosaltres creiem que les tractem bé, com s'ho creien els terratinents americans del sud que tractaven els seus esclaus amb un cert paternalisme. (No tots eren tan bèsties com els que surten a La cabana del oncle Tom!) Però jo no n'estic tan segura. Potser algun dia, una d'aquestes dones, molt espavilada ella, explicarà les seves vivències, i llavors sí que riurem. O plorarem!

2 comentaris:

  1. Vostè, és una dona amb molta experiencia i per aixo, el seu nas literari desconfiava.

    Sommiarem (i ho farem realitat per dones-mestresses-escriptores-iaias) amb un dia que res de res utilitze qualsevol minoria (etnica, lingüistic, sexual...)

    (disculpeu el meu catalá básic)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he de disculpar res! Gràcies pel comentari!

      Elimina