Després de la lectura dels Col·loquis del Cristòfol Despuig, anar a visitar el Delta de l'Ebre és una experiència diferent. Molt conscient del que s'ha perdut però sobretot del que encara és conserva. Tot i ser un dia molt ventoler, que propiciava les aus a ajocar-se, vam veure molta vida pels diferents indrets. Encara no s'havien omplert els camps, que els arrossaires preparaven a consciència per a l'arribada prodigiosa de l'aigua. Perquè l'aigua ho és sempre, un prodigi. No obstant, vam veure flamencs, un agró roig, ànecs, gavines, camallargs, martinets, moltes fotxes... Les primeres orenetes, agemolides en una branca sobre l'aigua. I una lluminositat potent.
Hi havia anat moltes vegades, en diferents èpoques, i sempre la sensació és de meravella. Com és meravellosa l'acollida de la gent d'aquells indrets.
M'agrada pensar que aquest espai continuarà viu i ple de vida per a les noves generacions!
(A l'última foto, ampliada, hi veureu un grupet de fotxes)
I a la del mig, una oca de galta blanca!
ResponEliminaI a la de dalt, una barqueta!
ResponEliminaLa de l'oca és una mica trampa, vull dir que estava en un espai del museu del Delta, a Amposta. Molt bonic.
ResponElimina