Fa olor de primavera, aquesta Pasqua.
El sol, a poc a poc, dilata els dies
en tardes lluminoses d'alè tebi.
Ha plogut a la fi: una complanta
de gotes irisades que assacien
la set eterna del sembrat, de l'arbre,
de la deu de la font, la set dels homes.
Però hi ha set d'anhels sempre insaciables
en el pou sense fons de la inconsciència.
Orsem a la deriva de la història
muntats en el rai fràgil de la vida.
(Foto: Puig Cavaller amb ametllers florits)
Per fi la vida torna a reneíxer
ResponEliminasota les gotes miraculoses d'aigua.
L'antic dsert desapareix,
buit de vida i alegria,
per tornar a ser un verger,
ple de vida i noves olors,
sensacions i noves esperances
renascudes del no-res,
del fons del pou de l'ànima
i, com l'ànima,
aquest pou s'emplena d'aigua nova,
fresca i bona,
designi d'un nou món ample i lluminós.