Jo, el drac de Sant Jordi, afirmo que m'he cansat que em convertiu en el dolent de la pel·lícula. Una princesa figa-flor, un cavaller exaltat i jo, au, cada any a pringar-la. Doncs ja n'hi ha prou d'aquest color! Jo el drac, reivindico el paper dels dracs. Sense nosaltres, no hi hauria història, ni sants, ni princeses, ni festa del llibre, ni, deixeu-m'ho dir clar, Palau de la Generalitat amb capella inclosa.
Quan a la princesa, encara no n'esteu prou servits de reialesa de pa sucat amb oli? O voleu esperar que s'acabin els elefants, com es van acabar els dracs, per adonar-vos que no tot s'hi val i campi qui pugui?
Bé, acabo perquè si continuo traient foc pels queixals, de la indignació, acabaré cremant aquest coi d'invent vostre dels ordinadors, faces, internets i la resta de punyetes modernes. Uhhh! Oi que ara sí que us he acollonit?
(Foto del mural de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada