La parella que avui s'estava fent petons
davant d'una parada de roses de Sant Jordi,
tenia bru i daurat el color de la pell
cosa que delatava la seva procedència
de més enllà del mar. Ella duia una rosa
agafada a la mà. No sé si ell duia un llibre
en tot cas han complert amb ànsia el ritual
que els confereix de facto patent de catalans.
El dia, ventoler, amuntegava núvols
i els tornava a amollar, giravoltant pel cel.
A l'andana del metro, i ben fosca la pell,
un indigent mostrava la duresa del temps
estirat sobre el terra, i molt agemolit.
Potser somiava Àfrica, de perfums penetrants,
de colors i de sons que ja no pot sentir.
I, per un curt moment, tornava a ser feliç.
Ramades de turistes, com les moles de peix,
que van a la deriva, omplien l'estació.
Complert el ritual, que marca la diada
tornava cap a casa amb llibres a les mans
i un agredolç anhel de ser amb tots i amb ningú
mentre el metro em portava de retorn cap a enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada