22 agost, divendres
Tot el dia que plou, i, de tant en tant, trona. A les notícies del
migdia han dit que pertot és igual, que al Maresme hi ha hagut un
aiguat. Un dia seguit de pluja, al bo de l’estiu, destarota la
gent. Comprar s’ha convertit en una alternativa a la platja. Ahir
tarda, encara vaig poder fer el meu passeig habitual, resseguint el
litoral, i contemplar la posta de sol. Avui ni això. A la Plaça de
l’Univers feien ballaruga per a tothom, una noia a l’escenari
marcava els passos i el nombrós públic els seguia, obedient. Ballar
agrada a tothom. La música, quin gran invent de la humanitat.
Apunts d'estiu. 25 agost.
Havia rentat roba i l’he hagut d’estendre al garatge, amb
l’estenedor plegable. Quin temps, Senyor! M’imagino que la
setmana que ve això serà un desert. Els turistes emigraran tots
alhora, com les orenetes. Com jo mateixa.
Penso què deuen de fer els ocells amb aquest temps. Un parell de
coloms s’estava ajocat, arraulits, en l’antena de la televisió
de la casa del davant. Com i quan mengen?
He acabat el llibre del Bosch, a l’e-book, que m’ha agradat
força, i ja he fet un tast de CAIM,
de Saramago, un altre dels que vaig carregar. Sort que vaig ser
previsora! I he llegit una bona part del de la Chevalier, distret,
que em recorda, pel tema, LA CABAÑA DEL TIO TOM. Va de negres
esclaus que fugien dels seus amos i, passant per Ohio, anaven cap a
Canadà, ajudats per les comunitats de quàquers, com ara la
protagonista de la novel·la. Un estiu de pluja dona per a molt!
I segueix tronant!
27 agost.
Demà divendres torno a Barna. Em sap greu pel jardí, que ara està
força bé, però la realitat quotidiana s'imposa. Trobaré a faltar
les caminades al llarg del passeig, vora el mar, sempre igual i
sempre diferent. Els esmorzars a la terrasseta, a l'ombra de l'altea.
La convivència amb els fills i néts. Els bons amics de l'Escala.
Però la vida és així, plena de renúncies i retrobaments. Fugaç i
inaferrable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada