La Farsa de Gandesa

-->

Primer de tot, cal felicitar la gent de Gandesa que han fet possible la -fa molts anys anhelada-, representació de la Farsa de Gandesa, el fallit matrimoni reial, celebrat l'any 1319, entre l'infant Jaume -no Alfons com diu la crònica publicada a l'Ebre-, fill de Jaume II el Just i hereu de la Corona de Catalunya i Aragó, amb la princesa Elionor de Castellà i Lleó, filla del difunt rei Sanç i germana d'Alfons XI. I dic Elionor, en català, perquè així consta el seu nom a la “Crònica de Pere el Cerimoniós”, de qui va ser madrastra.

Un altre error, que no sé d'on ha sortit, és assegurar que amb aquest enllaç matrimonial s'havien d'unir els regnes dels respectius cònjuges. Res més lluny de la realitat. Castellà i Lleó ja tenien rei!

El que s'hi jugava, en aquest casament, era el dot de la núvia, que havia estat donat com a penyora quan es va formalitzar el compromís entre els pares respectius. I que, en cas de ruptura d'aquest compromís, calia retornar. I no era pas poca cosa. Es tractava dels castells d'Atienza, de Gomar, d'Osma, de Caneren i de Monteagudo de Múrcia. Hi havia també la paraula d'honor donada pel rei Jaume II, el Just, pare del nuvi.

La pressió sobre el jove príncep, que volia professar a l'orde del Cister, al monestir de Santes Creus, va ser tan forta que el va obligar a complir les ordres del seu pare i rei, encara que, immediatament després de la boda -feta amb tota la pompa que el cas requeria-, va fugir per fer-se religiós tal com era el seu desig.

Ara bé, el dot de la núvia no es va perdre, ja que, uns anys més endavant, en quedar-se vidu el príncep Alfons, segon fill de Jaume II -que va heretar el tron-, i un cop aconseguida de Roma l'anul·lació del casament de Jaume i Elionor, es va poder casar amb la núvia rebutjada.

Segons la citada crònica de Pere el Cerimoniós, la reina Elionor no va estimar gaire els seus súbdits catalans. Es veu que no els perdonava del tot l'afront. Ai, la història!