Bufen vents
Bufen
vents de llibertat dellà les portes
que
molts voldrien mantenir tancades.
S'acosten
dies de dolor i de joia,
de
compromís, i d'esmolar les eines
que
ens llegaren els avis: la constància,
la
voluntat, el seny, també la rauxa,
la
fe en un món millor que ja s'albira,
i
una llengua que molts van voler morta.
S'acosta
l'hora d'enlairar senyeres,
d'ajuntar-nos
les mans, de sortir fora
i
proclamar que som poble entre pobles.
Qui
en l'hora d'avançar, dubta i recula
no
es digne de l'Ítaca que ens espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada