dijous, 6 de novembre del 2014

Ortografia


Ostres, amb l'ortografia

La consellera de cultura, Irene Rigau, exhorta mestres i professors a tornar als mètodes tradicionals d'aprendre ortografia: memoritzar regles, fer dictats i, sobretot, llegir. I és que molts dels alumnes que arriben a la universitat no arriben als nivells de correcció exigits. Només cal fixar-se en molts dels missatges que ens arriben a traves de les xarxes socials, fan esgarrifar!
Em sembla molt bé aquest toc d'atenció, però hi ha una cosa que fa molts anys que em preocupa. Les regles ortogràfiques només són això, regles convencionals que cada llengua ha organitzat al seu criteri, en alguns casos força discutible. Només cal veure les diferències ortogràfiques entre les llengües llatines. Per exemple les b i les v. En alguns casos, s'ha seguit la pauta establerta pel llatí, en altres, la tradició pròpia. Així ens trobem taberna en llatí, taverna en català, taberna en castellà, taverne en francès, taberna en portuguès o tavernaoi en italià, per citar-ne un exemple. Tan difícil era, és, posar-se d'acord les diferents acadèmies normatives?
Ja sé que tocar qualsevol regla pot portar veritables batalles dialèctiques. A França, fa anys, van intentar dur a terme un reforma per simplificar-ne l'ortografia. Una de les propostes fou treure l'accent ^ que es posa sobre les vocals per marcar que hi manca l'essa, provinent del llatí, com per exemple a ostra, que escriuen huître. Recordo molt bé aquesta paraula concreta perquè una de les negatives a acceptar el canvi fou la d'un personatge -no recordo qui era-, que va assegurar que, quan ell llegia aquesta paraula, amb l'accent ^ a sobre, hi veia la valva de dalt de la closca de l'ostra. I no podia imaginar-se-la sense. Com segurament posaria el crit al cel un castellà al qual li demanessin que prescindís de la sacralitzada ñ per adoptar una grafia comuna a totes les llengües llatines.
Aquí també hi han hagut ois, quan s'ha insinuat d'eliminar l'ela geminada. Jo, fins i tot, eliminaria els accents, tan complicats, del català i que només s'ajusten a la pronuncia oriental. L'anglès ho ha fet, i no passa res. Ningú, parlant, s'equivoca de posar la tònica al seu lloc! I ja no dic res dels diacrítics, un veritable turment.
Algun canvis hi ha hagut. Per exemple, l'italià, ha suprimit les hacs, o el basc -una llengua no llatina-, ha suprimit la v baixa. Fa estrany, però t'hi acostumes.
Em sembla que caldria simplificar l'ortografia. El que importa d'un llengua és la seva sintaxi, la seva morfologia, la seva fonologia i el seu lèxic. Però ai, qui és capaç de proposar una revolució com aquesta?

1 comentari:

  1. En català es va canviar l'ortografia dels guionets no fa gaires anys, i això ha generat encara més dubtes a l'hora d'escriure'ls i també dificultats de lectura. Així és, per exemple, en el cas de la paraula "coliflor". Com que en català oriental la o àtona es pronuncia "u", alguns joves que no coneixen bé la llengua la diuen incorrectament i fan riure la concurrència. En tot cas, caldria un acord molt ampli per arribar a canvis ortogràfics, i que no depenguin només dels acadèmics que, segons em va arribar en el seu dia, tampoc no estaven tots d'acord i va guanyar la majoria, com si d'unes eleccions es tractés.

    ResponElimina