dilluns, 10 de novembre del 2014

Maria Àngels Anglada


-->
El violí d'Aushwitz


Resulta difícil fer literatura -o pel·lícules-, sobre l'Holocaust sense caure en un excessiu sentimentalisme, o dramatisme. Penso en títols tan celebrats com el Jo confesso, de Jaume Cabré, que pecava d'això. D'exacerbar la llàgrima del possible lector, i sobretot lectora. El mateix patetisme repetitiu fins a l'exasperació el vag trobar en La lladre de llibres, de Markus Zusach. O la tramposa El nen del pijama de ratlles.
Molt diferents són La llista de Schindler, o el magnífic El jardí dels Finzi-Contini, del Giorgio Bassari, per citar-ne alguns, que, sense obviar la duresa de la situació, no carreguen les tintes. I se'n guarden ben molt i prou de caure en allò que se n'ha dit “pornografia dels sentiments”.
En aquesta línia continguda -i amb un refons d'esperança-, se situa El violí d'Auschwitz, de l'escriptora catalana Maria Àngels Anglada. Jo havia llegit amb gust altres llibres, i poemes, d'aquesta autora, un d'ells quals, El Quadern d'Aram explica el drama del poble armeni sota el poder turc. Però em resistia a enfrontar-me a aquesta lectura per la prevenció que em desperten aquesta mena d'obres. Anava equivocada.
Anglada ens explicar la història d'un luthier, un constructor de violins, jueu, que, tancat en aquell camp de terrible memòria, rep l'encàrrec de construir un violí que soni com un stradivarius. El que no sap fins més endavant és que aquest repte respon a una juguesca entre els dirigents del camp en la qual, el que s'hi juga, és la seva vida contra una caixa de vi de Borgonya.
L'escriptora empordanesa, escriu amb elegància, amb nitidesa i precisió, i et va viure les fases de la construcció de l'instrument musical, i els somnis, les pors, les frustracions i les esperances d'aquell jove artesà. La lectura de llibres sobre l'holocaust, o sobre qualsevol altra barbaritat perpetrada pels humans en nom d'una ideologia o una religió ens referma més en el nostre ideal de pau entre els homes i de concòrdia i tolerància entre tots els pobles.
Una lectura molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada