Elionor de Castella

Manel Cuyàs, al diari El Punt Avui del dia 14 de novembre, feia menció d'un episodi en què es va veure involucrada Elionor de Castella, la protagonista de La Farsa de Gandesa, aquella altívola princesa que el príncep Jaume, hereu de la corona catalano-aragonesa va deixar plantada al peu de l'altar de l'església de Gandesa tot just acabat de casar-s'hi. Anys després, Elionor es casaria amb el germà del príncep Jaume, el rei Alfons el Benigne, ja vidu, pare de Pere el Cerimoniós. I com que els fills que van tenir no podien heretar el tron, que ja tenia hereu, la reina va maniobrar per tal que el Benigne els deixés una bona part dels territoris que pertanyien al Regne de València. Guillem de Vinatea, jurat de València, va ser comissionat per dir al rei que les autoritats del seu regne estaven disposades a morir abans d'acceptar aquestes donacions, i, si ells morien, les represàlies del poble serien sagnants. El rei va demanar a Elionor: “Ah reina. Açò volíeu oir? La reina va respondre: “Señor, no lo consentiria el Rey Alfonso de Castilla, hermano nuestro que no los degollase a todos!”. I el rei Alfons va respondre-li: “Reina, reina! El nostre poble és franc, e no subjugat com és el poble de Castella; car ells ens tenen a Nós com a senyor e Nós a ells com a bons vassalls e companyons”.

Les diferències de concepció del poder entre el nostre poble i el castellà sempre han estat abismals.