Presentació

Presentació a Barcelona d'“El noi del costat del padrí”, de Jesús Tibau.

Ahir al vespre, a “La casa del llibre”, vaig assistir a la presentació d'aquest nou llibre de Jesús Tibau. Una presentació una mica atípica. De llibre ja us en parlaré més endavant, quan l'hagi llegit. L'autor ens en va llegir algun conte, i ens va voler fer participar de la seva manera de buscar -o trobar sense buscar-lo-, material per als seus relats. Partint d'un fet casual, d'un cartell o una frase sentida a l'atzar, d'un paraula que, en contacte amb una altra, crea associacions d'idees noves i sorprenents... Només, ens deia, cal anar amb els ulls -i la ment- oberts i vigilants. (I tenir capacitat d'imaginar, tot s'ha de dir). Ens va proposar un joc. I ens va llegir un anunci per lletres, d'un diari, que deia així: “Jo, un noi de cinquanta anys”. Res més, a partir d'aquí podem imaginar qualsevol personatge i la seva vida i circumstàncies. Aquest JO, ens indica que és egocèntric, possiblement, solitari, la paraula NOI al costat dels cinquanta anys, indica que té complex de Peter Pan, el noi que no volia créixer. Un fenomen molt típic en la nostra societat, que abomina de l'experiència i només valora la joventut. O potser simplement enyora qui va ser i ja no és, i aquest NOI ens indica vulnerabilitat? Recerca de protecció? Però, i si l'anunci hagués estat: “Jo, una noia de cinquanta anys?”. Aquesta pressió de ser jove a ultrança encara és més forta sobre la dona; cal que sigui sempre jove! A partir dels cinquanta, mica amunt mica avall, comença l'època en què la dona esdevé invisible. Si abans ha estat molt vistosa, el trauma pot ser considerable.

I si miréssim de fer-los coincidir tots dos per tal que es consolessin mútuament? Potser ella el trobaria una mica massa immadur. I, segurament, ell la trobaria una mica massa, físicament, madura. Difícilment deixarien de ser dos JO per convertir-se en un NOSATRES. La història està servida. Algú l'escriu?