dimecres, 26 de novembre de 2014

Testimoni colpidor


Las siete cajas

per Dory Sontheimer
Circe ediciones 2014


Són molt els llibres i els films que ens parlen de l'Holocaust. Aquest en podria ser un més, però no és així. La seva autora l'ha escrit sense cap pretensió literària, però amb tota la força que li dóna el convenciment que havia de conservar i donar a conèixer la història de la seva família. Una història que durant molts anys, per preservar-la del perill, els seus pares li havien amagat.
Dory, nascuda el 1946, a Barcelona, ja era una dona casada i afillada -amb néts-, quan, en morir la seva mare, el 2002, va trobar en un altell de la casa que estaven buidant set capses amb cartes, fotos i documentació de la família dels seus pares. Podem imaginar el seu estupor. Ella era filla de pares alemanys, establerts a Barcelona, catòlics, religió en què ella va estar batejada i educada -en un col·legi de monges-. I ara es trobava amb aquella tremenda sorpresa. Tota la seva família, inclosos els pares, eren jueus alemanys -amb ramificacions a diversos països-. I així, a mesura que obre i classifica aquella ingent correspondència i aquells documents tan zelosament guardats pels seus pares, va descobrint la història, terrible, de tots ells. Des d'un heroi aviador alemany condecorat a la Primera Guerra Mundial, a gent d'estudis, molt culta, o fabricants com els avis paterns, molt ben situats i considerats en les seves respectives comunitats. Tot s'ensorra amb l'arribada dels nazis al poder. El pare i la mare de Dory, molt joves, van ser enviats a Barcelona per les respectives famílies, que no veien la cosa clara, i es van conèixer i casar aquí, durant la República. Acabada la guerra civil espanyola, des de Barcelona teixeixen una xarxa de suport material i moral a les famílies atrapades a l'Alemanya de Hitler. Aconsegueixen treure'n els pares d'ell, però no podran fer-ho amb els d'ella, que moren als terribles camps de concentració. I, ells mateixos, per protegir-se del règim de Franco, castellanitzen els noms i es fan batejar.
L'autora recull el seus testimonis. I hi afegeix indagacions fetes pel seu compte, in situ. Fins a obtenir el quadre concret dels morts i desapareguts i dels, escassos, supervivents.
I contactar-hi. El llibre acaba amb tota una declaració de principis: “El amor ha vencido al odio”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada