dimarts, 27 de gener del 2015

70 aniversari alliberament d'Auschwitz


Avui es commemora -que no celebra!-, el aniversari de l'alliberament d'Auschwist, aquell camp de mort muntat pels nazis per aplicar la “solució final” a tots aquells que consideraven inferiors, gitanos, disminuïts físics o psíquics, i sobretot jueus!
Vaig estar-hi l'agost del 2001, a Polònia. I ens van dur a visitar-lo. En vaig prendre uns apunts apressats, com sempre que viatjava, que ara copio de la meva llibreta de viatge.
Dia 13.
Aquesta tarda visitem Auschwitz i Birkenau. No creia que m'impressionaria tant, ja que ho havia vist en fotos i reportatges diversos, però m'ha posat literalment malalta. Sobretot m'ha afectat un munt de cabells de dona exposats darrere un vidre en una sala immensa i inhòspita. Es veu que els tallaven per poder-los aprofitar! He hagut de sortit fora per poder respirar aire fresc.
El lloc ara no es veu tan sinistre perquè és molt verd, sobretot Birkenau, on van cremar els barracons de fusta i van destruir els crematoris. A Auschwitz, hi van plantar, als carreres, entre els edificis de maó vermell -havia estat una fàbrica, em penso-, rengleres de pollancres, uns arbres que s'han fet immensos i donen un aire més amable a aquell lloc. Però les muntanyes de sabates, de raspalls, de pròtesis dentals etc. exposats als diferents edificis et trenquen el cor. I les forques, o les sales de càstig...
Al final del recinte, hi ha una sola força que va servir per penjar-hi -anys a venir-, el comandant del camp, responsable de la de deportació i mort de milers d'hongaresos. I gent d'altres nacionalitats, que van ser concentrades en aquell indret fatídic.
Davant del mur dels afusellaments, el Miquel i jo va resar un parenostre en silenci per tots ells.
La barbàrie humana no té parangó!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada