Sembla que a
partir d'ara es començaran a establir indemnitzacions compensatòries
a nens catalans que ho hagin rebut ensenyament suficient en llengua
castellana. Lloats sien Déu, el ministerio de cultura i la justícia
espanyola! Segons diu sa ex-majestat, la justícia és igual per a
tothom. Penso en els milions que necessitaran per reparar o compensar
els milers de catalans que, en el seu moment, vam ser escolaritzats
només en castellà i se'ns van prohibir -de vegades amb arguments
denigrants per a la nostra manera de parlar-, aprendre la nostra
llengua, cosa que ens convertia en potencials analfabets de la pròpia
cultura i tradició. Alguns de nosaltres vam haver d'aprendre-la
d'adults, -jo ja estava casada i era mare de família-. I fer-ho en
centres parroquials o cívics, tot a base de voluntaris i de
voluntat. Gràcies en dono als meus mestres semi-clandestins,
començant per la Maria Lluïsa Garriga!
El primer llibre
en la nostra llengua que va entrar a casa, a Gandesa, eren les Notes
d'Història de mossèn Manyà, al 1962. I em va costar de llegir per
manca de pràctica.
De gran m'he
dedicat l l'ensenyament i el conreu de la meva llengua. I n'estic
molt orgullosa. Però, qui em diu que si hagués pogut començar molt
abans, com hauria estat de raó, no hauria pogut arribar a cotes més
altes de professionalitat?
Tots els afectats
per aquelles lleis injustes i descriminatòries, hauríem de poder
associar-nos, buscar bons advocats i portar el govern espanyol al
Tribunals de Drets Humans d'Estrasburg. Algú s'hi apunta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada