divendres, 23 de gener de 2015

Reparació històrica?



Sembla que a partir d'ara es començaran a establir indemnitzacions compensatòries a nens catalans que ho hagin rebut ensenyament suficient en llengua castellana. Lloats sien Déu, el ministerio de cultura i la justícia espanyola! Segons diu sa ex-majestat, la justícia és igual per a tothom. Penso en els milions que necessitaran per reparar o compensar els milers de catalans que, en el seu moment, vam ser escolaritzats només en castellà i se'ns van prohibir -de vegades amb arguments denigrants per a la nostra manera de parlar-, aprendre la nostra llengua, cosa que ens convertia en potencials analfabets de la pròpia cultura i tradició. Alguns de nosaltres vam haver d'aprendre-la d'adults, -jo ja estava casada i era mare de família-. I fer-ho en centres parroquials o cívics, tot a base de voluntaris i de voluntat. Gràcies en dono als meus mestres semi-clandestins, començant per la Maria Lluïsa Garriga!
El primer llibre en la nostra llengua que va entrar a casa, a Gandesa, eren les Notes d'Història de mossèn Manyà, al 1962. I em va costar de llegir per manca de pràctica.
De gran m'he dedicat l l'ensenyament i el conreu de la meva llengua. I n'estic molt orgullosa. Però, qui em diu que si hagués pogut començar molt abans, com hauria estat de raó, no hauria pogut arribar a cotes més altes de professionalitat?
Tots els afectats per aquelles lleis injustes i descriminatòries, hauríem de poder associar-nos, buscar bons advocats i portar el govern espanyol al Tribunals de Drets Humans d'Estrasburg. Algú s'hi apunta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada