8 de gener
Avui tots som Charlie Hebdo. Consternació per l'assassinat a París
dels autors del setmanari satíric d'aquest nom a mans de fanàtics
integristes musulmans. Amb aquests atacs el que busquen és que
tinguem por i acabem auto-censurar-nos. I no. La llibertat
d'expressió és sagrada, i la sàtira està bé que hi sigui per a
tothom, encara que de vegades pugui resultar ofensiva per a segons
qui. Si la nostra fe ha de trontollar perquè es burlin de creences
de catòlics, jueus o musulmans, és que és molt prima. Potser que
ens preguntem si la religió no ha estat molts vegades coartada per
als pitjors crims. I entonem un mea culpa col·lectiu.
9 de gener
Baixo al centre a buscar un llibre per al Marc que no he trobat al
meu barri. Entrar en una llibreria gran, passejar entre expositors de
llibres, llegir el títol i l'autor a les seves cobertes llampants,
em produeix sentiments ambivalents. Per una banda, constatar la
ingent quantitat que se'n produeix, per l'altra, la impossibilitat
física de poder llegir-ho tot. I encara pitjor, de saber destriar el
gra de la palla, entre tanta literatura insubstancial, i saber trobar
aquella obra que et deixarà veritablement satisfeta com a lectora, i
insatisfeta com a autora. Si el llibre és dolent, penso que
malaguanyada la publicació, si és molt bo, enveja no sé si sana o
insana. Però enveja al cap i a la fi.
Surto amb un parell de llibres a buscar el metro i començo a
fullejar-ne un mentre el comboi em transporta per les entranyes de la
ciutat, aliena a tot el que m'envolta. Ah, aquesta màgia de la
literatura de transferir-te a món nous i estimulants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada