Notes d'estiu V

9 agost, dijous

Avui, mentre estàvem a la platja de Riells, plena a vessar, hem vist que baixava un helicòpter. La primer impressió ha estat: on va aquest boig? Perquè ha aterrat en plena platja, alçant una gran polseguera. Un dels estiuejants –tothom mirava-, m’ha explicat que havien tret un home de l’aigua, creia que havia tingut un atac de cor. També, dalt del passeig, hi havien estacionades dues ambulàncies. El xicot m’anava informant –era alt i a més alçava el seu mòbil per captar les imatges-, que li feien reanimació. A la fi han desistit i l’han tapat. Això vol dir que ja no hi ha res a fer, ha comentat. Després l’helicòpter s’ha tornat alçar. L’expectativa, a la platja, era total, i fins i tot jo li he fet una foto, encara que, com que s’ha elevat ràpidament, no feia tanta impressió com a l’arribada. De fet era el primer dia que jo duia la càmera, per fer fotos del meu nét.

Fa gràcia sentir parlar el Joan. Als seus dos anys té un gran domini de la llengua i fa frases molt elaborades, però parla en segona persona, tal com li parlen a ell. Vols olives, per dir vull olives. T’agraden les bledes etc. I remarca molt les erres. Fins i tot pronuncia erra doble en casos que és senzilla, cosa que fa que jo l’imiti de broma. També ha après a jugar amb els sons del llenguatge. Per exemple, canviant les vocals. I fent tota la petita frase, per exemple, en u. Vuls pu, per dir vols pa. El va sorprendre la fosca de la nit, que veu des de la terrasseta, ja que a casa seva, a Londres, no surt de nit. És fosc, no parava de repetir. I avui, a migdia, ha dit: hi ha sol. També el fascinen els dragons que a les nits es posen al sostre de la terrassa, esperant cautelosos i immòbils les petites papallones nocturnes que vénen atretes pel llum i a les quals cacen amb una gran traça. El dragó no ha sorrtit –remarca-. O els dragons ja ha sorrtit. De fet, sap comptar fins a deu en català i en anglès, que pronuncia d’una manera molt divertida. Observar com els infants van adquirint el llenguatge és una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció, potser perquè m’agrada la llengua. Ja ho feia amb els meus fills –el seu pare també va ser també molt precoç amb la parla-, i més endavant amb les nétes. Una cosa molt interessant és que aprenen ràpidament la conjugació verbal, analògica, per això fan també regulars els participis dels verbs que no ho són. Com venit, de venir!