Orlada de raïm,
escortada de pluges,
amb perfum de
codony, i robí de magrana,
missatgera del fred.
En boira embolcallada.
Se'ns ha entaulat
solemne
la tardor.
Hi ha lleus
esgarrifances en el vent i en els arbres
que muden en daurat.
Esplendor de les fulles
que alcen el vol cap
al no-res, tan belles,
com tot el que és
fugaç. Immaterial. Efímer.
Amb les mans balbes,
assajo d'amagar-me
en el cor d'un
poema, on tu m'hi trobis
anys a venir, quan
jo ja només sigui escuma,
pols de record,
ressò d'una moixaina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada