dissabte, 27 d’octubre del 2012

Tardor (A Joan)

 
Orlada de raïm, escortada de pluges,
amb perfum de codony, i robí de magrana,
missatgera del fred. En boira embolcallada.
Se'ns ha entaulat solemne
la tardor.
Hi ha lleus esgarrifances en el vent i en els arbres
que muden en daurat. Esplendor de les fulles
que alcen el vol cap al no-res, tan belles,
com tot el que és fugaç. Immaterial. Efímer.

Amb les mans balbes, assajo d'amagar-me
en el cor d'un poema, on tu m'hi trobis
anys a venir, quan jo ja només sigui escuma,
pols de record, ressò d'una moixaina.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada