Diumenge 7 de
febrer, vaig poder escoltar el colpidor testimoni de la mare
Paciencia Melgar, una monja de la Guinea Equatorial, de l'orde de la
Immaculada Concepció. Aquesta religiosa va estar treballant a
l'hospital que els germans de Sant Joan de Déu tenen a Monròbia,
capital de Libèria, on va treballar amb els infectats de l'Èbola,
malaltia que va contraure junt amb alguns altres missioners i
religioses que tenien cura dels malalts. I els van internar, amb
molts altres infectats, en un centre d'aïllament. Allà, amb unes
condicions sanitàries i higièniques deplorables, va veure morir
molta gent, després de gran patiments. Ella no va deixar de resar i
de lluitar, i va poder sobreviure. Un cop donada d'alta, va
acompanyar el segon dels missioners de Sant Joan de Déu, Manuel
Garcia, que van traslladar a Madrid, al qual aplicaven plasma
sanguini de la mare Paciencia perquè duia anticossos d'aquesta
malaltia. Desgraciadament, ell no va sobreviure, però sí la
infermera Teresa Romero, a qui van aplicar el mateix tractament.
L'Èbola és una
malaltia endèmica present a diversos països d'Àfrica, però que a
Occident només va preocupar quan va arribar aquí. Ella es queixava
que Àfrica és la gran oblidada i ens demanava que es hi
involucréssim, d'una manera o d'una altra. Que tots som humans.
Jo pensava que
els pecats o delictes d'algun home d'Església, com ara la
pederàstia, és airejada pels mitjans, i està molt bé que sigui
així. Que els caigui tot el pes de la llei! Ara bé, cal que no
oblidem els molts homes i dones que viuen i treballen en països del
tercer món, en escoles, orfenats i hospitals, només per amor a Déu
i als germans més necessitats. Ells també són Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada