dimarts, 10 de febrer de 2015

Èbola




Diumenge 7 de febrer, vaig poder escoltar el colpidor testimoni de la mare Paciencia Melgar, una monja de la Guinea Equatorial, de l'orde de la Immaculada Concepció. Aquesta religiosa va estar treballant a l'hospital que els germans de Sant Joan de Déu tenen a Monròbia, capital de Libèria, on va treballar amb els infectats de l'Èbola, malaltia que va contraure junt amb alguns altres missioners i religioses que tenien cura dels malalts. I els van internar, amb molts altres infectats, en un centre d'aïllament. Allà, amb unes condicions sanitàries i higièniques deplorables, va veure morir molta gent, després de gran patiments. Ella no va deixar de resar i de lluitar, i va poder sobreviure. Un cop donada d'alta, va acompanyar el segon dels missioners de Sant Joan de Déu, Manuel Garcia, que van traslladar a Madrid, al qual aplicaven plasma sanguini de la mare Paciencia perquè duia anticossos d'aquesta malaltia. Desgraciadament, ell no va sobreviure, però sí la infermera Teresa Romero, a qui van aplicar el mateix tractament.
L'Èbola és una malaltia endèmica present a diversos països d'Àfrica, però que a Occident només va preocupar quan va arribar aquí. Ella es queixava que Àfrica és la gran oblidada i ens demanava que es hi involucréssim, d'una manera o d'una altra. Que tots som humans.
Jo pensava que els pecats o delictes d'algun home d'Església, com ara la pederàstia, és airejada pels mitjans, i està molt bé que sigui així. Que els caigui tot el pes de la llei! Ara bé, cal que no oblidem els molts homes i dones que viuen i treballen en països del tercer món, en escoles, orfenats i hospitals, només per amor a Déu i als germans més necessitats. Ells també són Església.

Cap comentari:

Publica un comentari