dilluns, 23 de febrer del 2015

Un home que se'n va

Al seu últim llibre publicat, en Vicenç Villatoro ens parla del seu avi, Vicente Villatoro, de Castro del Rio, Còrdova, que als 60 anys va emigrar a Terrassa, amb la dona i un fill. El Vicente Villatoro va ser condemnat a mort pel règim franquista pel fet d'haver pertangut al Comitè revolucionari que va substituir les autoritats del seu municipi al principi de la guerra civil. Pena que li va ser commutada per llargs anys de presó. En tornar al seu poble, va adonar-se que allà ja no hi havia res que l'hi lligués. Ni cap pervindre per al seu fill, un jove de vint i pocs anys. Durant la guerra i la postguerra, Castro del Rio va viure circumstàncies molt dures, amb morts i represàlies d'un bàndol i de l'altre, (us sona, oi?). Així que, com molt altres andalusos, va marxar cap a Catalunya.
L'argument del llibre, doncs, prometia molt. Però el Vicenç Villatoro, a més d'explicar els fets -i un munt d'altres fets col·laterals-, es dedica a fer disquisicions per justificar el seu avi i per fer una mena d'auto-catarsi personal que, a mi, se'm va fer francament reiterativa i avorrida.
Una cosa em va agradar. El seu pare es va casar amb una catalana i va acabar parlant amb els seus fills en aquesta llengua. També altres parents vinguts de Castro i establerts a casa nostra van viure aquest mateix procés. Ara, com molts altres immigrants, se senten plenament catalans i s'involucren en la marxa del “procés”. Benvinguts siguin tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada