Francesc Vergés

Ara, mossèn Francesc, camines, lliure i desvetllat, pels amples camps del Senyor.

Francesc Vergés i Vives va néixer el dia 9 de març de l'any 1919 a Sant Feliu de Llobregat. I va morir el 16 de febrer a Barcelona. 95 anys de vida, 72 de sacerdoci, 8 d'invalidesa, però no infecunds, com ens va recordar en la seva homilia el cardenal Lluís Maria Sistach, que va presidir el funeral.

Mossèn Vergés, tal com era conegut, va ser l'introductor a Catalunya dels EMD, un moviment d'estudi i reflexió vingut de França que va ser, en principi, vist d'una manera una mica suspecta pels bisbes del moment, allò de reunir-se parelles de casats en cases particulars acompanyats d'un consiliari era força insòlit. Mossèn Vergés va ser consiliari de diversos equips, entre ells el nostre, durant una colla d'anys, abans que un ictus el deixés paral·litzat. Va ser perseguit -i apallissat-, pel franquisme, que el considerava progressista, antifranquista i catalanista. (I tant com ho era!) Durant molts anys ha estat capellà del monestir de les germanes benetes de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, on es va celebrar el funeral. Tots els que l'hem conegut i tractat, en guardem un record inesborrable.

Per exemple el seu gran mestratge. Era un home obert a les noves idees que arribaven d'Europa i del món i que, aquí, amb prou feines ensumàvem. Solia dir que viatjar hauria de ser gratuït i obligatori. Va ser un gran cristià, un patriota català i un sacerdot exemplar. Descansi en pau, mossèn!