dissabte, 7 de febrer de 2015

Poesia 2015, 2


VI
El pidolaire em saluda, content.
Ah el somriure comprat amb la moneda
repescada del fons de la xavalla
que m'allibera de la pesantor
insolidària del meu plàcid viure.

VII
Passejo per carrers que el sol d'hivern
amoroseix amb la seva petjada
el fred pot ser traïdor. I ho és pels vells
com jo mateixa, que els hi sóc germana.

VIII
Sempre les mateixes cara em fiten
de la pantalla de les meravelles,
però no em veuen. Sóc humana
o el punt determinat d'una estadística?

IX

Som al més cru del gener i el fred
avança en onades concèntriques
que tanquen
les últimes clarors d'un sol vençut.

X
Sales d'espera de la Vall d'Hebron,
metges i infermeres apressats.
Sofriment silenciós del malalt que esguarda
la sentència. De mort?

Cap comentari:

Publica un comentari