dimarts, 3 de febrer de 2015

Poesia 2015



I
Que lenta passa, a cops, la vida.
Lentitud de l'espera d'un miracle que trenqui
la monotonia de les hores que conformen
aquest viatge meu cap al no-res.

II
Paraules, paraules, rius de paraules,
meandres tèrbols de paraules,
llacs infinits d'infinites paraules.
I, només una, marca el nostre destí.

III
Hi ha minuts que s'allarguen, calmosos,
dins del vertigen del rodar dels dies.
Tot es detura, i el temps pren l'emoció
d'un bes suau, o una amargant mentida.

IV
El dia és tebi avui. Cap núvol sura
davant del sol brillant. Recorro
l'avinguda dels dies absoluts
sota el reclam imperiós del seu crit.

V
Enyorament de dies ja passats
o només de l'escalf d'una abraçada?
L'amor aquell verí que mata lent
o ressuscita el somni dels sentits.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada