XI
Avui la pluja m'ha enxampat mentre tornava
a l'escalfor benigna de la llar.
La pluja, a la ciutat, una visita incòmoda.
L'acull millor la lluïssor dels sembrats.
XII
La neu, aquesta rutilant bellesa
que juga a disfressar amb vels de núvia
els seus paranys de gel. Els nens hi juguen,
aliens a l'acer esmolat dels seus glavis.
XIII
Escriure pot ser un vici, una ferida
que cou, un crit d'alarma mut,
un desitjar un desig innominable.
Potser per persistir. Potser per esborrar-se.
XIV
Entre naixença i mort, quantes hores
de tedi, quantes baules perdudes
quantes paraules ocioses.
I alguns estrills, molt breus, de plenitud.
XV
Jugo el joc de ruleta de la vida.
Blanques, vermelles, verdes...
Perdre o guanyar, només ho sap el dau
que dins del cubilet balla que balla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada