Avui fa 25 any que TV3 va començar a emetre aquesta sèrie japonesa
de dibuixos animats. I jo li voldria retre un petit homenatge. Com a
professora de català d'un institut de Santa Coloma, bastant
impermeable a la nostres llengua, vaig tenir l'agradable sorpresa de
comprovar que els meus alumnes seguien la sèrie amb una gran
fal·lera. Fins i tot, quan ja portaven anys emetent-la, van
organitzar una marató “Son-Gorkiana” en una d'aquelles setmanes
culturals inefables que se celebraven en aquella època. Quan els
vaig dir que un fill meu n'era traductor, la seva emoció va ser molt
forta. Crec que vaig guanyar uns quant punts de consideració de part
seva.
Que aquesta sèrie va penetrar en moltes llars castellanoparlants, en
dóna també testimoni una conversa que vaig sentir en uns gran
magatzems, eren uns nens que urgien el pares que tornessin a casa,
que no se la volien perdre de cap de les maneres.
Us pot semblar que és una anècdota intranscendent, però jo us puc
ben dir que no. Que va ser molt important per a la difusió de la
nostra llengua. Per això reto homenatge al nen de la cua de mico i a
la trepa dels seus acompanyants.
Malauradament, Bola de Drac no deixa de ser una excepció dins d'un panorama audiovisual pràcticament monolingüe castellà (i si parlem del món dels videojocs, sense el 'pràcticament'), amb la catanyolització que això comporta.
ResponElimina