divendres, 5 de setembre de 2014

Apunts de l'Escala, primers de juliol


-->
A la tarda, torno a anar fins a la Punta caminant. No he pres la càmera, i de sobte, en una palmera, veig una parella de caderneres. S’hi estan força estona, mentre les contemplo. Quina llàstima, no poder-les fotografiar. És la llei de Murfy!

Dino amb els meus amics de l'Escala, en Pere i la Ma Dolors. Ha estat un dinar amb un colofó inesperat. Al final, un senyor que havia dinant en una altra taula –al Brindis hi ha una clientela molt familiar, tots es coneixen-, ha vingut a saludar els meus amics i els ha portat una publicació política.
-Aquesta porta el que no diuen els diaris.
A la portada enumerava les grans empreses catalanes que, segons ells, tenen diners a paradisos fiscals, entre elles La Caixa, el Banc de Sabadell, Grifols, Cements Molins i moltes altres.
Després ens parla que té una reunió amb gent de Podemos, que han tret uns quant vots a l’Empordà. (També els ha votat el meu fill Marc, que s’apunta a totes les revolucions).
-Això no m’agrada! –he dit-. Crec que ens debilita. Nosaltres no podem esperar res de les polítiques espanyoles.
-Podemos són els únics que han dit sí al dret de decidir! –m’ha replicat.
-Perquè no manen! També ho havia dit el PSOE, i ja ho veus.
A partir d’aquí ens hem embolicat en una discussió abrandada. A mi m‘agrada polemitzar, però ell em superava, en això no sé si mostrava un tarannà empordanès o que havia begut més del compte per dinar –al final, en saber d’on era, m’ha dit que li agradava molt el vi de Gandesa i m’ha cantat De Roquetes vinc...-. M’ha dit que era d’Esquerra Unida. I si jo no em fiava dels partits espanyols era perquè era xenòfoba. (Dubto que conegués el veritable sentit de la paraula xenòfob: odi a l’estranger). En fi que tot plegat ha oscil·lat entre el còmic i l’absurd.

M'he instal·lat a l'Escala fins a finals d’agost. Amb visites intermitents dels fill o amics. M’he dut llibres i sobretot l’e-book ben carregat. (Hi ha una novel·la del Follet de més de 1000 pàgines!)
A punt d’arribar-hi, i des de dalt del cotxe, veig volar una arpella majestuosa. I moltes orenetes. Bon presagi d’estiu.
A la tarda anem a la platja i faig el meu primer bany de l’estiu. L’aigua és encara molt freda, però ve de gust.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada