dilluns, 1 de setembre del 2014

Pujol


El meu bon amic Pere, de l'Escala, m'ha demanat reiteradament que escrigui sobre el cas Pujol. En Pere és un dels molts catalans de bona fe que han quedat tocats -i espero que no enfonsats-, per aquest desgraciat afer. Se'm fa difícil resumir en un article el que sento. Però ho intentaré.
Encara vivia a Gandesa, de soltera, que vaig sentir parlar per primer cop de Jordi Pujol. Me'n va fer referència un xicot de Sant Just d'Esvern al qual van obligar a desborrar una pintada que deia: Llibertat per a Jordi Pujol. En demanar-li jo qui era, em va explicar que un patriota empresonat per defensar les llibertats de Catalunya. Jo, que des de molt joveneta, influenciada sens dubte per la tieta -li deia així a la segona dona de mon pare, que era neboda del canonge Manyà, un gran patriota i un gran savi fill de Gandesa-, tenia un fort sentiment catalanista que em pensava que només compartien alguns nostàlgics sentimentals com jo, vaig tenir una gran commoció. Si hi havia algú que s'hi jugava tant, era que no tot estava perdut! Des de llavors, com tants altres catalans, em vaig convertir en una admiradora de la seva figura, i el vaig votar diverses vegades, no sempre. I sí, estic decebuda. Molt.
Ara bé, tal com diu Espriu, un poble no pot morir per un sol home, i el nostre procés tampoc no pot ser interromput ni destorbat pel comportament d'un sol home per molt carismàtic que hagi sigut. De casos de corrupció i de males pràctiques personals i/o polítiques, el món en va ple, per desgràcia, però cap país, començant per Espanya i seguint per França, Alemanya o Itàlia -per no anar més lluny-, ha renunciat al seu camí ni a les seves llibertats nacionals a causa d'aquests mals comportaments.
A Pujol, la justícia i sobretot la història el jutjarà. I el posarà al lloc, bo o dolent que es mereix. Nosaltres hem de fer foc nou i seguir endavant sense defallir. Qui es gira enrere corre el risc de convertir-se en una estàtua de sal, com la dona de Lot. Si el poble empeny amb coratge i decisió no hi haurà parany que ens aturi. Sí i sí. Amb una gran V.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada