Apunts de l'Escala, 26 juliol

Apunts d'estiu. 26 de juliol

Anècdota de l’estada dels Garcia. A la Rosa li fan molta por els bitxos, però, després de tres anys de venir a l’Escala, havia perdut por als dos inofensius dragonets que se solen passejar pel sostre de la terrasseta a les nits, a la recerca i captura d’insectes atrets pel llum. I fins i tot es va animar a fer-los fotos. Tranquil·la, que no cauen mai, que jo li havia dit.

I en va caure un, just al seu cap! L’escena de l’atac d’histèria que li va agafar –que va durar dos minuts-, va ser indescriptible. En acabat ho explicava a tothom com una proesa: m’ha atacat un drac!

En marxar ells, xafarranxo de neteja, i a esperar els altres. Això és com una fonda! I que duri!

Estic amb la lectura molt avançada de L’hivern de la terra. I això que passa de les mil pàgines! Explica la guerra europea començant per la civil espanyola. I els seus personatges, de diferents nacionalitats, es troben al rovell de l’ou de tot! Darrerament a Pearl Harvour, quan l’atac japonès a la flota americana. Es distret de llegir, però jo recordo Grossman i el seu magnífic Vida i destí, i penso que aquí rau la diferència entre un best seller i la (boníssima) literatura.

També he escrit, i força. Quan agafo un argument, els personatges se m’enduen. I mentre camino –procuro fer-ho una hora i mitja cada dia-, o quan em desperto molt de matí, imagino escenes i les vaig polint fins que ho escric. El resultat mai no és tan bo com la imaginació. Ai!

28 de juliol

Avui ha tornat a ploure de valent. Portem un juliol ben remullat. Els del ram de l’hosteleria ja es comencen a queixar. El turisme en fuig de la pluja, al contrari dels caragols.

La bomba d’aquesta setmana ha estat la confessió de Jordi Pujol sobre un compte a l’estranger, heretat pel seu pare, el 1978, que no havia declarat. Ha estat un trist final per a la carrera política d’un home que ha representat tant per a Catalunya. Les notícies de la TV1 feien fàstic. Com s’hi han rabejat!

També fan fàstic les primeres declaracions del flamant primer secretari del PSOE, posant al mateix nivell la violència de gènere i la independència. Abans de governar, ja ha ensenyat la poteta!

Més que fàstic, tristesa, indignació, ràbia em produeix el conflicte entre Israel i Gaza, o entre els intransigents polítics israelians i el fanatisme de Hamàs. Amb la gent presa com a hostatge i pagant-ne les conseqüències la població civil. I, encara que ja no són notícia, les nenes raptades al Sudan per una facció islàmica, molt radical. O l’avió de passatgers abatut a Ucraïna per un míssil llançat, segons totes les evidències, pels rebels pro-russos ajudats per Putin. I algú va dir que la història s’havia acabat. No és cert, recomença un cop i un altre, però mai aprèn dels seus errors.