Els
dies s'escarrassen
a
encalçar-se amb noves
prometences,
i velles
certituds,
inapel·lables.
Fred
o calor,
vent
o pluja acalada.
Hivern,
estiu,
primavera
exaltada,
i
els daurats resplendors
de
la tardor
trucant
la porta.
Temps
de verema
irradiant
plenitud
del
vi amb què brindarem
la,
conquerida,
llibertat,
que tants pobles
agermana.
Promesa
d'un demà
que
ja és ben nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada