Apunts d'estiu. 29 de juliol

Després de la pluja d’ahir, com era d’esperar, s’ha alçat la tramuntana. Cel, mar i muntanyes d’una nitidesa increïble, Roses i el Canigó a tocar. Mar esvalotat. Un altre dia que m’he quedat sense platja. Sort que ja no hi tinc el deliri d’abans. L’edat fa que ho relativitzis tot.

Els grans vols d'estornells que tant ens agradava contemplar dies enrere, han desaparegut de cop. Només se’n veuen algun exemplars escadussers. Són a Polònia, els que han emigrant?

A conseqüència, crec, de l'aiguat d’ahir, ens hem quedat sense senyals de TV. Avui hem anat a una botiga de l’Escala a veure què s’hi pot fer. Potser ho solucionem demà.

Estar sense tele, tot i que a l’estiu no fan gairebé res de bo, et deixa com si no sabessis què fer, a les nits. A migdia no hem pogut veure el capítol d’El faro, que fan per TV3 i està traduint el Marc. Ell ja va pel capítol 45 i ens avança esdeveniments de la trama. És un sèrie no gaire bona, feta per les televisions autonòmiques i ubicada a Galícia, però la mirem perquè ell l’està traduint. De tant en tant em demana ajuda per traduir una expressió. El que és més difícil d’encaixar són les frases fetes i els refranys, que cada terra fa la seva guerra, i no hi ha traducció literal. Un problema afegit és que també fa d’ajustador, i cal que la llargada de la frase sigui exactament la mateixa. No deixa de ser una feina entretinguda!

Ara s’ha parat el vent. Veurem quin dia fa demà.

1 d’agost

S’ha llevar núvol, però ara ja es comença a aclarir. Fa molta xafogor.

Ahir tarda vaig quedar amb el Ramon i la Rosa Ma. a la Plaça de l’Univers, a mig camí de la meva caminada habitual, que vaig continuar amb ells fins al final del passeig que acaba a la punta. Ens assegurem en un banc i vam xerrar mentre contemplàvem el mar. Conversa distesa. Surt, és inevitable, el tema Pujol, però no ells ni jo som dels de fer-hi sang, que prou que en fa la premsa espanyolista.

A propòsit de premsa, comentem un article, que ens va arribar per Internet, on s’expliquen els tripijocs del govern espanyol per influir, negativament és clar, en el “procés”, a “La Vanguardia”, no sé si amb amenaces, però sí amb suborns. Ja se sap que Roma no pagava als traïdors però sí el govern de Madrid. Aquests diari, que sempre ha estat a favor del vent que més escalfa, anava fent la viu viu respecte al dit procés, però ara està traient periodistes suspectes i n’està posant altres d’unionistes o que no siguin ni carn ni peix, com el nou director Marius Carol. També trontolla en Basté, que és número 1 en ràdio a la RAC 1, el seu buc insígnia. I volen carregar-se la Rahola, tertuliana assídua del canal 8. El Cuní, que és gat vell, neda i guarda la roba. Però altres, com el Barbeta, l’han aviat a Washington. Mama, por!

Em va agradar les respostes de Mas en la roda de premsa del dimecres, posterior a la trobada amb Rajoy, que vaig escoltar completa per la ràdio –Rajoy ni es va dignar comparèixer, i aquí, ho va fer per ell, la inefable Camacho, que no es va moure de Barcelona!-. Quan li demanaven reiteradament sobre el cas Pujol, en Mas va dir que era clar que els catalans estàvem tristos decebuts, com devien sentir-s’hi els espanyols pel cas Gúrtel i els andalusos per les ERO. Que que el procés continuarà, perquè no és el mandat de cap polític sinó del poble català. També va explicar que li havia posat sobre la taula 23 qüestions relacionades amb els problemes administratius de Catalunya, molts d’ells projectes encallats o destorbats per culpa o omissió de Madrid.