dijous, 18 de setembre de 2014

Apunts d'estiu. 5 agost


Aquest matí s’ha representat l’operari de l’antena de la TV, sense previ avís, sort que jo era a casa! El problema ha estar pujar a la teulada per canviar-ne una peça. La broma m’ha costat 127 euros! Què hi farem! Ara podrem veure El Faro, que el Marc tradueix infatigablement.
Ell havia anat a buscar la bombona del butà, que ha costat 18,80, vint cèntims menys que l’any passat! Uau!
He acabat el Follet i he començar un Dickens. De la segona guerra mundial, al Londres victorià. Amors reeixits o frustrats, interessos, problemes humans. Vida i mort. La humanitat i les seves misèria i les seves grandeses sempre s’imita a si mateixa.

Dimarts, 12 d’agost
Tinc abandonat aquest dietari. Dies intensos! Va pujar també la Glòria, així que estàvem a tope. Un dels dies vam anar a dinar a l’Escalenc, invitant el Marc, un dels seus arrossos negres sublims, amb la bona companyia del Joan, la Pepa, els seus fills i la Josefina, la mare de la Marina.
La família del Marc va anar-se’n –són a Menorca-, i ha vingut el Carles amb la Marta i el Joan. A l‘entremig, vaig fer neteja a fons, i tres rentadores, per posar la casa punt. Com si fos un hotel! Mentre hi hagi salut per fer-ho!
El dijous que era sola, van anar a dinar a Camallera –un menú de nou euros, cafè inclòs-, amb el Ramon, la Rosa Maria, i el Pere Pau i la Maria Dolors que ja havien tornat de les seves vacances pirinenques. El Pere estava molt obsedit amb l’assumpte Pujol.
-Li ha fet mal al procés!
La Rosa Maria va recordar els molts problemes de corrupció de polítics com l’alemany Colh, els reis belgues, polítics italians o diversos presidents de França.
-I ningú no ha dit que no mereixen ser independents! –vaig fer notar jo.
I és que aquí, tot ens ho agafem per la part que crema. De fet, Pujol, al carro independentista, hi ha pujat –de boquilla-, a ultimíssima hora!
-És el poble, qui empeny. Nosaltres a la nostra! –vaig reblar.

Abans de venir a l'Escala, em vaig baixar d'Internet uns llibres a l'e-book, alguns sense saber què eren. Entre ells, em va fer gràcia el títol, un que es diu Lladre d’ànimes, de l’autora islandesa Irsa Sigurdardótir. Però no he pogut passar de les primeres pàgines. Estava traduït al valencià –no hi constava en lloc per qui-, però era com si hagués estat fet per una màquina, o sigui traduït literalment del castellà, amb tot d’errors sintàctics, i/o lèxics. Per exemple, dir que un havia sortit de les casetes! (De las casillas, suposo que volia dir). O que s’havia tret el rellotge de la monyeca i –més endavant-, que se l’havia tornar a posar a la nina! Aquests dos últims exemples són els que m’han acabat els quartos! Fora!


Cap comentari:

Publica un comentari