dimarts, 30 d’abril del 2013

Berenars


Un acompanyament obligat dels meus berenars d'infantesa gandesana, eren els formatgets. Aquests els feien a casa del lleter -el mateix pastor que pasturava les cabres i les ovelles del seu ramat-, quan els sobrava llet. Tenien la forma d'un flam i els venien posats sobre una fulla d'enciam o similar. Ens els menjàvem acabats de fer i eren força salats. Deliciosos.
També podia ser pa amb vi i sucre, que sonava pambinsucre, com una sola paraula. El vi del porró rajava com un filet daurat o fosc damunt del pa, el sucre podia ser blanc o negre, depenent de les possibilitats de cadascú. El negre, aleshores, no era gens valorat. I tot ens estimàvem més el blanc. O pa amb pa de figues, fet aquest amb figues seques, nous, avellanes o ametlles, ben premsades, i amb un puntet de matafaluga, una altra delícia per al paladar.
I, en temps de tardor, pa amb codonyat. Que es prestava a recitar l'embarbussament: collint codonys, dit de pressa i ben seguit fins a equivocar-te per a la riota de tothom. El codonyat es paladejava amb fruïció i encara conservava el gust, el color i l'olor del camp a la tardor, quan ja s'ensumaven les primeres alenades de fred.

divendres, 26 d’abril del 2013

Llegint Espriu


"Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Con  sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules,
esdevingudes cendra."

CEMENTIRI DE SINERA, de Salvador Espriu
(Lectura feta al Centre de Santa
Eulàlia, a Barcelona)

diumenge, 21 d’abril del 2013

Sant Jordi

 
Oració a Sant Jordi


Bon cavaller Sant Jordi que a ultrança vas lluitar
per salvar una donzella de les urpes d'un drac
gesta gran que et va atreure una fama mundial
i et va fer paradigma dels cavallers errants.
Bell cavaller Sant Jordi, patró dels catalans
et preguem que ens deslliuris de qui ens té empresonats,
salva la nostra llengua, les nostres llibertats,
i torna'ns l'alegria de sentir-nos germans
amb tots els altres pobles, tractats d'igual a igual.
Sant cavaller Sant Jordi, aparteu-nos del mal,
de l'odi i la cobdícia. Fes que visquem en pau.
I respongui la gent: 
per sempre més, amén.


dimarts, 16 d’abril del 2013

Perfum


Avui el dia du olor de primavera.
Dellà dels carrers barrats que formen la ciutat,
laberint on et perds i no et trobes,
hi ha el camp, hi han els cirerers,
i hi han les abelles que remoregen
èbries del goig del pol·len i la mel.
El dia du el perfum potent de primavera.
L'absorbeixo, en silenci, èbria també del goig
de sentir com reneix la vida dellà de la finestra,
com es remou la saba dins l'escorça dels arbres
com es remou la sang dins l'escorça del viure.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Moros


-Vindran los moros, mos mataran...! -cantàvem les xiquetes agafades de les mans, a la Plaça Major.
Quins moros eren, els de la corranda, ¿els que duia al davant l'exèrcit de Franco per a fer-los servir de carn de canó i terroritzar la població deixant-los anar a lloure, ebris del conyac que els feien ingerir i al qual no estaven acostumats, quan conquerien un lloc? ¿O els moros que van viure pacíficament a les nostres terres, abans de la conquesta, i que ens deixaren l'art de les sèquies, les rodes del pou, o sínies, els cadufs que en pujaven l'aigua d'una manera escalonada i remorosa, l'abocaven a la naquera i d'aquesta es distribuïa pels rengles de bajoqueres i tomateres de l'hort. Els que ens ensenyaren a fer cócs, aprofitant el que donava la terra: ametlles, farina i oli, a més dels ous de les gallines ponedores i la mel crestada de poc. O la confitura de carbassa -cabell d'àngel- per a les casquetes? I la màgia dels nombres àrabs, amb el zero de rei i de guia. I tantes paraules de fonètica dolcenca: safanòria, xirivia, albercoc, albergínia, sucre... i magatzem, almadrava, alcohol, càmfora, assut...
Ara han tornat els moros, que no es vol que se'ls digui moros, que es considera aquesta paraula poc adequada, una mica com un insult. Molts d'ells no són ni tan sols àrabs, són amazigs, un poble i una llengua moltes vegades menystinguts per les seves pròpies autoritats, com ens passa a nosaltres els catalans, per això els hauríem d'entendre. I acceptar sense recances. Tots tenim coses a aprendre i a compartir. I no sols paraules. 
(Plaça actual. Amb la Glòria)

dimecres, 3 d’abril del 2013

Ocells a ciutat

Si estàs atent, a Barcelona, de tant en tant, pots veure ocells fora del corrent, com ara una mallerenga. Aquest és un dels ocells més bonics, de color i de vivacitat. En vaig veure una fa poc a l'arbre de davant de casa. No cal dir que sempre tinc uns prismàtics a punt, i quan en veig un que em crida l'atenció, l'enfoco. Sembla que, tot i ser ocell de camp, la mallerenga, a l'hivern busca l'escalf de la ciutat. També vaig veure un ocell petit, verd, que vaig suposar que era un verderol o verdum, però no vaig tenir temps d'observar-lo. Ara, amb les primeres manifestacions de la primavera, se sent arreu el cant, melodiós, de les merles. N'hi ha moltes, tantes com de cotorres, però aquestes, tot i ser boniques, tenen un crit estrident que les fa desagradables.
Benvinguts els ocells, que ens alegren l'oïda i la mirada.  Ells són els garants de la bona conservació de la natura.