Sergei Dovlatov 1941-1990
L'OFICI
Aquest és el tercer llibre que llegeixo
d'aquest autor rus. I, com els altres, es basa en la seva biografia,
bastant moguda, i en els personatges amb qui ha conviscut. Amb un
estil que ens recorda Txékhov -d'una tendra ironia-, ens descriu la
societat literària de Leningrad, on va iniciar-se com a periodista i
escriptor, la qual li rebutjava les obres per no reflectir prou
esperit soviètic-, i la posterior arribada i lluita per obrir-se
camí a Nova York -on vivia una considerable colònia russa-, sense
haver d'abandonar la seva llengua, en la qual excel·lia.
Paradoxalment, l'èxit li va arribar primer als EEUU gràcies a la
traducció a l'anglès dels seus relats. I la posterior publicació a
Rússia, on ara es considerat un dels seus grans escriptors. En
transcrit una frase:
“Déu m'ha donat el que m'he passat la
vida demanant-li. M'ha convertit en un escriptor qualsevol. Un cop
aconseguit això, m'he adonat que tenia aspiracions més elevades.
Però ja era massa tard. A Déu no pots demanar-li extres.”
La traducció, molt bona, és de Miquel
Cabal Guarro.