dissabte, 27 d’octubre del 2018

Cel gris



Tu i jo en la roda infinita dels dies
que no tenen futur, només present.
Al cel gris s'hi endevina
un presagi de fred, luminescent.

divendres, 19 d’octubre del 2018

Dovlatov


Sergei Dovlatov 1941-1990
L'OFICI

Aquest és el tercer llibre que llegeixo d'aquest autor rus. I, com els altres, es basa en la seva biografia, bastant moguda, i en els personatges amb qui ha conviscut. Amb un estil que ens recorda Txékhov -d'una tendra ironia-, ens descriu la societat literària de Leningrad, on va iniciar-se com a periodista i escriptor, la qual li rebutjava les obres per no reflectir prou esperit soviètic-, i la posterior arribada i lluita per obrir-se camí a Nova York -on vivia una considerable colònia russa-, sense haver d'abandonar la seva llengua, en la qual excel·lia. Paradoxalment, l'èxit li va arribar primer als EEUU gràcies a la traducció a l'anglès dels seus relats. I la posterior publicació a Rússia, on ara es considerat un dels seus grans escriptors. En transcrit una frase:
Déu m'ha donat el que m'he passat la vida demanant-li. M'ha convertit en un escriptor qualsevol. Un cop aconseguit això, m'he adonat que tenia aspiracions més elevades. Però ja era massa tard. A Déu no pots demanar-li extres.”
La traducció, molt bona, és de Miquel Cabal Guarro.

divendres, 12 d’octubre del 2018

Cruïlla



Joia i dolor s'encalcen en el viure.
I és incert el camí de l'esperança.
M'aturo en la cruïlla de la gran avinguda
del temps. I resto inerta sense guia de ruta
que m'emmeni a la creu de l'últim terme.




dilluns, 8 d’octubre del 2018

Presagis




Cerco en el vol dels ocells presagis imminents
-com feien els antics endevinaires-,
però els ocells només saben volar
i alegrar el món amb càntics exultants.
Les fake news resten per als humans.




dimecres, 3 d’octubre del 2018

Lectures



Per tenir casa cal guanyar la guerra
Joan Margarit



Soc una gran admiradora de Joan Margarit, de qui tinc la majoria de les poesies, així que, quan vaig veure que havia publicat aquest llibre autobiogràfic, no vaig dubtar a adquirir-lo. I no m'ha decebut gens, al contrari. Amb una prosa precisa i fluïda ens explica -i s'explica ell mateix-, d'on neix la gènesi dels seus poemes: d'una infantesa de la postguerra -és de la meva edat-, i d'unes circumstàncies que, en certa manera compartim. Un gran llibre.