Foix, 25 aniversari

“Ja no hi ha mots per a dir que els mots ja no són mots i que tot just si guarden la paraula. Els han passat per la mola dels màrtirs, els han penjat a la forca més alta, els han lapidat a les barricades, els han guillotinat al pla de l'alçament, els han assassinat a l'altra cantonada, els han posar sota la roda d'un vehicle, els han estripat com una bou a l'escorxador, n'han donat la sang a veure al feram, n'han polvoritzar els ossos per adobar els erms, els han desvirginat a les redaccions dels diaris, els han vomitat els novel·lastres i els poetastres, els n'han llevat la pell, l'han assecada i l'han feta tibant per als timbals de guerra. Si dellà la paraula teniu encara un mot per dir, pur com la brisa marinera, clar com l'estel de l'alba, fort com el vi de els terres costaneres, net i novell com la sentor de les gleves girades, no proveu pas de dir-ho: us escurçaran la llengua,” J. V. Foix. DARRER COMUNICAT.

Si penseu que la poesia o la prosa poètica de Foix és obscura, proveu de rellegir-la amb calma. Al finals se us farà lluminosa i entenedora.

Els nàufrags

Els nàufrags

Charlotte Rogan (Bruguera)

Traducció: Marc Barrobés

Vet ací una novel·la diferent, i una mica inquietant. La seva protagonista, que s'enfronta a un tribunal que la jutja per assassinat, posa per escrit la “seva” versió dels fets, una versió que li demanen els advocats per poder-ne basar la defensa. Així, ens explica el naufragi del vaixell amb què feia la ruta als EEUU -ben segur inspirat en el Titànic-, i les vicissituds d'un grup de nàufrags obligats a conviure en una llanxa o barca de salvament una colla de dies. La veu de la narradora ens vol mostrar una dona una mica ingènua, innocent, a la qual va depassar els esdeveniments, però per sota de la seva defensa, impecable, vas endevinant una dona calculadora, positivista i ambiciosa, que juga amb el seu aspecte -és jove i bonica-, que aconseguir allò que es proposa. Aquesta ambigüitat és l'atractiu més gran d'aquesta novel·la, i un punt a favor de l'autora.

Molt bona la traducció del Marc. (Les bones traduccions fan que sembla que l'obra ha estat escrita originàriament en la llengua amb què la llegim).

Ocells d'hivern?

-->

Barcelona, si hi estàs atent, també pot ser un lloc per observar aus. A més dels prou descontrolats coloms, tenim les cotorres, acolorides i xisclaires, els gavians argentats, les cada cop més presents merles, amb els seus bells càntics, quan n'és temps, o els pardals. Però ja és més difícil observar-hi altres ocells petits. No obstant, de vegades, t'endús una bona sorpresa, com jo l'altre dia. Havia vist un vol d'ocell negres que es posaven en un arbre davant de casa, i vaig suposar que eren merles. Quan els vaig enfocar amb els prismàtics per assegurar-me'n, ja havien alçat el vol. Llavors el vaig veure, aquell ocell, al test d'una finestra. El vaig mirar bé i em va semblar que era una cotxa. Vaig buscar a la guia d'ocells i també a Internet, d'on vaig treure'n la foto i, evidentment, ho era. El que em va sorprendre era que aquest ocell és migratori i, per tant, no sol venir fins la primavera. Tal volta amb el canvi climàtic, i tenint en compte el microclima benigne que gaudim a la nostra ciutat, ara ja també hi hivernen?

Lletres i vins

Lletres i vins 2013

Dintre del cicle organitzat per la Biblioteques de Catalunya de maridar llibres, autors i vins amb D.O., vaig ser invitada per la Biblioteca Municipal de Palafrugell per parlar de COLLITA DE FOC. Fer un xerrada sobre un llibre meu en la població natal de Josep Pla va ser per mi un gran honor. I com es tractava de vi, els vaig parlar sobre la plaga de la fil·loxera que va assolar les vinyes d'una bona part d'Europa, entre elles les catalanes, a finals del segle XIX, que era el tema de fons d'aquesta novel·la meva. I de les meves aventures per trobar-ne informació precisa i fidedigna, cosa no gens fàcil, indagant en biblioteques i altres institucions, entre altres la biblioteca de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, situat en una casa senyorívola de la Plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona, on una amable bibliotecària em va treure una caixa plena de documents heterogenis, carregats de pols, que van resultar ser una mina.

Després de la xerrada vam brindar amb vi de l'Empordà -allà obligatori-, tot i que vaig lloar el vi de la meva terra i i els vaig invitar a tastar-lo. Cosa que us faig extensiva. O sigui, begueu vi amb D.O. catalana i llegiu llibres d'autors del nostre país. (No cal fer-ho tot a la vegada!)

El Reis del meu pessebre

I sí, eren tres reis muntats en tres camells

perduts entre les dunes enceses del desert.
Estels de llargues cues marcaven el camí
antic, de velles rutes de seda i de or molt fi.
Torsos d'eben, dents d'ivori, peus nafrats,
segueix marcant l'estrella camins de llibertat.
Llargs filats, mar amarga, set ardent,
el camí es tanca ran de l’Edèn.

Any Salvador Espriu

INVITACIÓ A PARTIR

“La fruita d'or, llunyana.

-Deixa enrere el record

de la perduda tarda.

Deixa enrere la veu

de la muntanya.

Navega fora port,

a l'esperança.

Calma, illa, veler,

la fruita d'or.”

Salvador Espriu

En aquest començament d'any 2013, de tan mals auguris,

conjurem-nos a resistir, resistir és vèncer!

Bona singladura. Ítaca espera!