dijous, 21 d’octubre de 2021

tardor


 


érem tan joves

i ens crèiem que seríem eterns

ens rèiem del món i de la bolla

jugàvem al Pare Carbasser

amb les penyores marcades

i amb la punta dels dits,

tocàvem els estels

els anys no han esborrat el so de les rialles

ni el gust de les cerves ni l'olor

del pa sortint del forn

no han esborrat el nom amb què em cridaves

sura en l'aire estancat un hàlit de tardor


(Foto M. Barrubés)

diumenge, 17 d’octubre de 2021

Lluna


 

Des de la finestra, veig la lluna en quart creixent.

Una altra lluna, cada vegada nova i diferent,

cada vegada vella i sorprenent,

oblidada pels poetes que saben que la seva màgia

és falsa: només reflecteix la llum del sol.

Tot i així, quanta serena bellesa ofrena

a l'espill de la mar on s'admiralla.

diumenge, 10 d’octubre de 2021

Soca vella


 

Vella soca oblidada, malmesa pel temps,

que un dia vas ser un arbre esponerós

on niaven els ocells i buscaven ombra

els pastors amb els seus ramats,

els pagesos amarats de suor,

i potser, d'amagat, els amants.

Quantes històries vas viure,

quantes pluges, quantes secades,

quants afanys!

Ara reposes. I potser encara

serveixes de refugi de bestioles menudes.

I somies reviure en les llavors que un dia,

generosament, vas escampar.


(Foto M. Papaseit)

dimecres, 6 d’octubre de 2021

Pluja


 

El remor sincopat de la pluja

embruixa les nits de la ciutat.

L'estiu se'n va aureolat de dies càlids,

i passes esborrades ran de mar.

I arriba la primera esgarrifança

que invita a retrobar

el caliu sempre viu de la mà estesa

dels amics i els amats.

4-10-21