dilluns, 25 de maig del 2020

Somnis



En somnis, o potser desperta dins d'un somieig,
torno a tu. Els carrers s'obren davant meu.
Del campanar
cauen les hores, que reboten
sobre els vells llambordins del carrer major.
Jo duc faldilla acampanada sobre l'amplada del can-can
que em fa sentir etèria i gràcil com una papallona.
Tot és claror.
Em desperto amb un somriure melangiós
surant als llavis. I, dintre meu, el somni es descompon.

(Pintura Descals)

divendres, 22 de maig del 2020



Vet ací un bon exercici de lectura. Irene Solà ens presenta un món real i màgic a la vegada, un món on la natura i la vida s'entrecreuen i s'interpel·len l'una a l'altra. El seu és un exemple de virtuosisme d'estil. S'ho passa bé, escrivint, i nosaltres -jo-, ens ho passem bé llegint-la. El meu dubte és la transcendència de tot això. Vull dir que és una lectura que, com una copa de cava, et crea un moment d'eufòria que s'esgota en ell mateix. Però potser ja és això el que pretén l'autora. No cal buscar-li tres peus al gat!

dimecres, 20 de maig del 2020

Abelles


ABELLA REINA

Vaig néixer per regnar, somni reial,
us puc ben dir que aquest destí m'encanta,
nodrida de gelea, menja santa,
vaig assolir una talla colossal!

Dels abegots vaig triar el més formal
per l'èxtasi assolir amb força tanta
que pogués posar al món filles a manta
després d'intensa i breu vida nupcial

I en acabat, al pot, que no s'hi val
torcar baves de vell, ni renys d'espòs
haver de suportar; que ara el que cal

es menjar i procrear sense repòs.
La vida es bella quan poses la cara
i tots contents et fan la gara-gara!


(En homenatge a les abelles, que, amb el confinment humà han millorat la seva qualitat de vida!

diumenge, 17 de maig del 2020



Mes si jo et tinc, per què m'enyoro?
Si tu em somrius, doncs, de què ploro?
Lo cor de l'home és una mar,
tot l'univers no l'ompliria:
      Griselda mia
      deixa'm plorar!”
175 aniversari de Jacint Verdaguer

dimecres, 13 de maig del 2020

Vent


          El vent fa tremolar les fulles dels arbres del meu carrer.
El dia avança, la vida avança.
La fruita madura dalt dels arbres.
Arreu esclaten les flors.
Plenitud de saber-ser part, tot i que molt petita,
d'un Tot que ens depassa i que ens abraça a l'ensems.


diumenge, 10 de maig del 2020

Al fons, Montserrat




La grisor del dia m'empeny cap a camins
esmaltats de nostàlgia.
Sé que arreu neixen flors, i les roselles
treuen joioses els caps entre els claps de sembrat.
I somio primaveres infinites amb sol a desdir,
corregudes pels camps, rialles, abraçades i cançons.
-Somiar encara no ens ha estat prohibit!-.


dilluns, 4 de maig del 2020

Roselles



Tremolor de roselles sota l'embat
d'un oratjol suau. Tan fràgils i tan belles.
Es conformen de tenir una vida efímera,
però, mentre viuen, quanta subtil resplendor!