El
temps passa rabent, deliri i joia,
somnis
de plenitud, roses del temps
que
amaguen dins del calze alguna espina
entre
la dolça flaire del perfum.
Ara
se'ns tanca un any, i un altre apunta
entre
celatges clars que escampa el vent.
No
ens emmandrim al llit, i via fora:
ens
espera el combat a plena llum
Alcem
les copes amb el vi de festa:
Per
tu i per mi, pels que som i serem
fem
vots de pau de millora i d'entesa
i
cap a Ítaca adrecem el rumb
31 de desembre