Ostres,
amb l'ortografia
La
consellera de cultura, Irene Rigau, exhorta mestres i professors a
tornar als mètodes tradicionals d'aprendre ortografia: memoritzar
regles, fer dictats i, sobretot, llegir. I és que molts dels alumnes
que arriben a la universitat no arriben als nivells de correcció
exigits. Només cal fixar-se en molts dels missatges que ens arriben
a traves de les xarxes socials, fan esgarrifar!
Em
sembla molt bé aquest toc d'atenció, però hi ha una cosa que fa
molts anys que em preocupa. Les regles ortogràfiques només són
això, regles convencionals que cada llengua ha organitzat al seu
criteri, en alguns casos força discutible. Només cal veure les
diferències ortogràfiques entre les llengües llatines. Per exemple
les b i les v. En alguns casos, s'ha seguit la pauta establerta pel
llatí, en altres, la tradició pròpia. Així ens trobem taberna en
llatí, taverna en català, taberna en castellà, taverne en francès,
taberna en portuguès o tavernaoi en italià, per citar-ne un
exemple. Tan difícil era, és, posar-se d'acord les diferents
acadèmies normatives?
Ja
sé que tocar qualsevol regla pot portar veritables batalles
dialèctiques. A França, fa anys, van intentar dur a terme un
reforma per simplificar-ne l'ortografia. Una de les propostes fou
treure l'accent ^ que es posa sobre les vocals per marcar que hi
manca l'essa, provinent del llatí, com per exemple a ostra, que
escriuen huître. Recordo molt bé aquesta paraula concreta perquè
una de les negatives a acceptar el canvi fou la d'un personatge -no
recordo qui era-, que va assegurar que, quan ell llegia aquesta
paraula, amb l'accent ^ a sobre, hi veia la valva de dalt de la
closca de l'ostra. I no podia imaginar-se-la sense. Com segurament
posaria el crit al cel un castellà al qual li demanessin que
prescindís de la sacralitzada ñ per adoptar una grafia comuna a
totes les llengües llatines.
Aquí
també hi han hagut ois, quan s'ha insinuat d'eliminar l'ela
geminada. Jo, fins i tot, eliminaria els accents, tan complicats, del
català i que només s'ajusten a la pronuncia oriental. L'anglès ho
ha fet, i no passa res. Ningú, parlant, s'equivoca de posar la
tònica al seu lloc! I ja no dic res dels diacrítics, un veritable
turment.
Algun
canvis hi ha hagut. Per exemple, l'italià, ha suprimit les hacs, o
el basc -una llengua no llatina-, ha suprimit la v baixa. Fa estrany,
però t'hi acostumes.
Em
sembla que caldria simplificar l'ortografia. El que importa d'un
llengua és la seva sintaxi, la seva morfologia, la seva fonologia i
el seu lèxic. Però ai, qui és capaç de proposar una revolució
com aquesta?