diumenge, 31 de maig del 2015

Oronetes i falciots



Temps revoltat de primavera.
Els dies ja són càlids, i llargs.
Crits d'infants a la plaça em recorden
que, un dia, vaig ser infant.


Vaig ser infant amb les galtes aureolades
del roig encès del sol d'aquells vell dies
a la plaça major, amb reclam d'oronetes
i xisclar, estrident, de falcilles.

dimarts, 26 de maig del 2015

Elecccions


26 maig
Ha guanyat Ada Colau! El canvi, a més de preocupant, pot ser espectacular. Veurem per on ens surt, la nova alcaldessa. De moment, Collboni, que no ha rascat bola, s'ha afanyat a oferir el PSC de crossa. La qüestió és no desenganxar-se de la mamella del poder. El gran error de la CUP va ser no presentar David Fernàndez, que li hauria pogut esgarrapar força vots. Al menys aquest partit és genuïnament independentista, en canvi l'agrupament que presideix Colau, a més de ser un poti-poti de gent aglevada, no se sap per on sortira, amb això del procés.
El millor ha estat el resultat de València i les Illes. El PP -en paraules de la Rita Barberà-, s'ha fotut una hòstia. Tornarem a tenir un espai televisiu compartit, a València, i els mestres balears assoliran les seves reivindicacions? El que és segur és que la llengua catalana hi sortirà guanyant. Visca els Països Catalans!

Tornaran estelades
i s'alçaran amunt els antics somnis
en la pau expectant dels carrers
de ciutats i de pobles.


dijous, 21 de maig del 2015

Un poeta immens


Fulles d'herba
Walt Whitman 1819-1892

Aquest és un llibre immens d'un poeta immens, el nord-americà Walt Whitman. La seva poesia ho abasta tot, el seu jo, la seva pàtria, i tota la humanitat. Res no li és indiferent. El seu és un cant èpic que et deixa sense alè. La traducció al català, feta per Jaume C. Pons Alorda li ha valgut a aquest el premi Cavall Verd a la millor traducció poètica del 2014. Us en reporto alguns fragments perquè us feu una petita idea dels seus interessos i el seu estil:

“Per què hauria de voler veure Déu millor que aquest dia?
Jo veig partícules de Déu a cada moment de cada hora de les vint-i-quatre,
En les cares dels homes i de les dones jo hi veig Déu, i també a la meva reflectida al mirall,
Jo trobo cares de Déu escampades pel carrer, i totes i cadascuna d'elles van signades amb el nom de Déu,
I les deixo allà mateix on són i on jo mateix les trobo, perquè sé que allà on vagi,
N'arribaran d'altres puntualment per sempre més.”

“Ha pensat algú que néixer és una sort?
Doncs m'afanyo a dir-li a ell o a ella que morir és una sort igual, i que jo ho sé!”

“Oh l'alegria madura de la feminitat! Oh felicitat suprema!
Tinc més de vuitanta anys, sóc la més venerable de les mares,
Que lúcida és la meva ment -com s'acosten tots a mi!
Quina és aquesta frescor més fresca que la de la joventut?
Quina és aquesta bellesa que descendeix sobre meu i que de mi s'eleva?”

“Aquí, la profunda lliçó de l'acceptació, sense preferència ni rebuig,
El negre amb el seu cap llanut, el criminal, el malalt, l'illetrat, cap d'ells no és rebutjat,
El part, el fet de córrer per anar a cercar el metge, el bellugueig del captaire, el trontoll del borratxo, la colla riallera dels mecànics,
L'adolescent que s'ha escapat, el carruatge del ric, el nyèbit, els amants furtius,
El venedor matiner, el cotxe fúnebre, el transport dels mobles cap a la ciutat, el retorn a la ciutat,
Tots passen, jo també passo, qualsevol cosa passa, no hi ha res que pugui ser prohibit,
No hi ha res que jo no accepti, no existirà mai res que jo no estimi.”

divendres, 15 de maig del 2015

Mestre de disfresses



Charles Simic
Mestre de disfresses
VELL (Fragment)
“De tant en tant he pensat en tu,
sentint el grinyol del guix
a la pissarra,
els sospirs i els murmuris
de nens desconeguts encorbats sobre la lliçó,
els ratolins corrent per la nit.



Visions d'una bellesa inexpressable
et deuen haver arribat en la teva desgràcia:
cels sense núvols de llargs vespres de juny,
arbres carregats de cireres al nostre hort
que t'han fet mal i ganes d'estar amb mi,
conduint un taxi per Nova York.”



Charles Simic -nascut a Belgrad el 1938 i emigrat als EEUU el 1954-, és considerat una figura clau de la poesia nord-americana actual. Aquests dies participarà de la Setmana de la Poesia, a Barcelona. Com no podré estar-hi, l'homenatjo amb un dels seus poemes. La traducció de Marta Pera va guanyar el 10è premi “Jordi Domènech de Traducció de Poesia”.

dilluns, 11 de maig del 2015

Visitant la rosaleda





Roses mostrant la luxúria del seus colors
sota el cel blau, radiant, de primavera.
Barcelona llueix la disfressa triomfal
que amaga els vells parracs de Ciutat Vella.

divendres, 8 de maig del 2015

Un crim a Gandesa


Josep Gironès: Presidi Major

En el seu llibre “Notes d'història de Gandesa”, del 1962, mossèn Joan B. Manyà, relata la mort de la senyora Valls, Rosa Serres, un crim que va commocionar la Gandesa de finals del 1885. Una per la significació del marit, Tomàs Valls, advocat i polític, que en va ser l'inductor, l'altra pel fet que l'autor material, Andreu Monreal, un xicot de 19 anys de la Fatarella, fou condemnat a mort i executat a garrot a Gandesa cinc anys després. Mossèn Manyà no s'hi esplaiava gaire perquè encara vivien els descendents d'aquella família. Tot i això sé que a aquests els va disgustar molt que es remoguessin aquelles aigües que creien adormides. També recull aquest fet amb més detall l'Anton Monner en la seva monumental Història del meu poble natal.
En el crim, a part de Tomàs Valls que es va fer escàpol de la justícia, hi van participar diverses persones de la Fatarella, el poble del Josep Gironès. Aquest autor ha pres aquest episodi com a base del seu llibre “Presidi Major”, en el qual segueix la trajectòria del cacic de la Fatarella Ramon Balsebre, que, amb el pare i el germà del dit Andreu, va ser condemnat a presidi, condemna que va complir al penal de Ceuta. La crònica segueix pas a pas el judici, la sentència, i sobretot el fet que el jove fatarellenc anés a la execució sense immutar-se. (Segons explicaven al meu poble, estava convençut que Valls tenia amics poderosos que el deslliurarien de la mort a l'últim moment, cosa que no va succeir). També el trasllat a peu des de Tortosa, on tingué lloc el judici, fins a Sagunt dels condemnats -el que se'n deien una corda de presos-, i les condicions del presidi, que ara ens semblen inhumanes, on també hi feien cap els cubans que lluitaven a la seva illa per la independència. Un crònica que es llegeix aguantant gairebé la respiració.
En començar la lectura, trobava a faltar que Gironès no fes parlar els protagonistes -per dir-ho així-, en la parla específica de la terra. Després, vist els diferents personatges i situacions, comprenc que hauria estat molt complicat, així que opta pel català estàndard normatiu.
Un llibre que m'ha interessat molt pel que explica i com ho explica, d'una manera diguem-ne objectiva, de reportatge, sense oblidar la part humana de les persones que, desgraciadament per a elles, van participar d'aquells desgraciats, esdeveniments.

dilluns, 4 de maig del 2015

Dedicat a la Maria Dolors i el Pere uns grans amfitrions





Sota un cel gris de nacre i argent fos
els primers vols d'orenetes, rasants,
fendeixen l'aire anunciant el retorn
dels dies càlids que apunten per llevant.


El jardí es deixondeix. Els amics es retroben.
Les paraules flueixen. Tot convida al repòs.
Un tudó solitari ha aterrat sobre l'herba.
Viure pot ser, de vegades, un tebi somni clos.