Albada

 

S’acaba l’any.

Tots els vells propòsits

s’han fet realitat?

Vivim delerant

fites no assolides:

els anys venen, passen

i se’n van,

fins un nou afany!

I, no obstant,

seguim desitjant-nos:

BON ANY

Estels

 

El cel nocturn

té espurnes

de llum.

Nítids, els estels

dibuixen presagis

de bon averany?

S’acaba l’any

i així anem retallant

fulls de calendari

que no tornaran!

27 decembre

 

POST FESTUM, PESTUM

Ja ho deien els romans!

Ens mengem les sobres,

guardem la vaixella,

rentem estovalles,

i fem nou propòsits.

(Que no complim mai)

Dins l’estómac ballen

escudella, canelons,

gambes, rostit, entremesos

i torrons!

Gebre

 

Passada Santa Llúcia,

el dia creix.

I el fred reneix.

Dins de l’armari,

les figures del Pessebre

esperen

un nou Nadal

al calendari

que els doni vida

un cop a l’any.

En un racó

s’engreixa el tió.

Dorm la Natura

en l’espera amorosa

d’un nou cicle vital.

Nadal 22

 

lectura

 

Julià Guillamon: LES HORES NOVES

La lectura de Les Hores Noves ha estat un plaer. A partir d’ara, si entrem en un bosc, ja no ho farem amb els mateixos ulls, perquè el seu autor ens fa fixar l’atenció en els detalls més mínims, que normalment ens passen desapercebuts: la presència d’una salamandra en un petit rec, el pas de les estacions, el desvetllament de cada planta al seu temps, el bolets, les herbes i les flors, les olors, els colors, la natura en l’estat més natural, més pur. La vida dels pagesos que continuen al territori, com Emili Soms, que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma. Les masies que es van abandonant. I en Julià Guillamon pateix pels intrusos, que passen apressats a peu o amb algun vehicle sense fixar-se que potser estan malmetent un rebrot nou, un insecte, una cuca o un corriol. Gràcies, Julià, per haver-nos fet aquest regal potser immerescut. Per als que ens agrada la natura hi haurà un abans i un després en acabat de llegir aquest recull de vivències recollides per l’autor en llargues caminades de pacient observació.

Pluja

 

Benvinguda, pluja amiga,

que regues els nostres camps,

i omples la deu de les fonts

i cantes rierol avall.

Sigues fecunda i benigna,

omple l’aljub fins a dalt,

però no saltis els límits

amb la fúria d’un aiguat.

Riu alegre dins del riu.

Plora amable als degotalls.

Renova la vida i sigues

portadora de fruits abundants.

Sortida de sol

Viatger de la nit

que em visites en somnis,

sigues generós i digues

que encara em veus jove,

que el meu cos és bell,

i terses les galtes.

Els ulls resplendents,

riallers els llavis.

Menteix-me si us plau.

Amb el nou matí,

tot serà més lleu.

 

 

Lluny, a l’horitzó

que encercla

la ciutat expandida,

encara perviu

aquella imatge antiga,

aquell caliu de vida

vora la llar encesa

i la flama adormida.

Però jo ja no hi soc.

Perduda entre records

la meva veu et crida.