Instants

"Cada instant conté tots els instants!

No ho sabies?”

Biel Mesquida

Hi han instants que només són això, instants,

que passen alejant com papallones ingràvides.

Altres són feixucs, i s'arrosseguen com serps,

i ocupen dins l'espai milions de forats negres.

Hi ha l'instant dolç del bes. L'amarg de la mentida.

Hi ha l'instant del record, i l'instant de l'oblit.

L'instant de la pregària i l'instant del renec.

Tots els instants conflueixen en Déu!

Dolor

Que toquin a sometent les campanes de tots els campanars.

Que es posi de dol el cor dels catalans.

Avui, jutges fal·laços ens han gelat la sang.

Bona literatura

Colm Tóibín: El 7 d'octubre passat, vaig assistir, dintre del cicle “Converses a La Pedrera”, a una entrevista a aquest autor irlandès, gran amic de Catalunya (va viure tres anys a Barcelona, estiueja al Pallars i parla un català prou fluid). L'estiu passat n'havia llegit la novel·la NORA WEBSTER. Abans no coneixia aquest autor irlandès, que té diversos premis de literatura.

En aquesta novel·la, narra la història d'un vídua amb quatre fills i de la manera que, al llarg de tres anys, va acceptant i superant la mort del seu marit. I, afermant a poc a poc la seva personalitat, abans supeditada als gustos i decisions del seu home.

L'autor té una forma d'escriure molt planera, i l'obra està narrada d'una forma lineal que la fa molt fàcil de llegir. Per a mi va suposar una lectura força relaxant.

A l'entrevista va mostrar una forma d'humor, molt irlandès. Paga la pena llegir-lo.

Oronetes

Les orenetes s'apleguen per emprendre el seu vol

a països llunyans, a resguard de l'hivern.

Nosaltres contemplem amb recança el seu vol

i ja enyorem la primera oreneta que tornarà

per anunciar la incipient primavera.

Vivim d'absències, enyorant els retorns.

La sínia dels dies rodola indiferent.