divendres, 29 de juny del 2012

Feliços


Rafel Nadal

Quan érem feliços

Vet ací un títol enganyós. Sembla voler dir que eren feliços però que ja no ho són, però llegint aquests records del Rafel Nadal, el cinquè de dotze germans, t'adones que no han deixat mai de ser-ho, de feliços, llevat del mal tràngol de la mort d'un dels germans ofegat mentre feia pesca esportiva, la qual mort va ser un cop molt dur, és clar, però no va semblar marcar un canvi profund en la vida familiar.
Quan érem feliços vol retratar, amb salts intermitents de temps i espai, la vida d'una família de la burgesia gironina. Una vida que, comparada amb la de la majoria de gent del país en aquells mateixos anys, és prou envejable. Estius a la platja, i uns dies al mas familiar. Nadals i celebracions amb àpats memorables. Els germans van estudiar en un internat -al Collell-, i van anar a la universitat. I van poder-se espavilar perquè no els faltaven recursos ni oportunitats.
Quan a l'estil, és correcte i agradós de llegir, tot i algun fragment fa l'efecte que havia estat escrit abans i que s'ha aprofitat per no sé si allargar o arrodonir el producte, cosa que li dóna un cert aire d'olla barrejada. L'èxit de vendes també està inclòs amb aquesta part agradable de la vida de qui té padrins, valedors i gent disposada a fer-te una propaganda més o menys interessada.

dijous, 21 de juny del 2012

Bon dia


(Conte a l'estil Pere Calders, en homenatge a aquest escriptor irrepetible.)
           TREBALL DE CAMP

-Bons dia! -va pronunciar l'homenet amb un guspireig d'alegria als ulls, uns ulls petits i vius, de mustela.
-Bon dia! -va respondre el dependent de l'òptica, un xicot alt i prim parent d'en bufa amb l'amabilitat pròpia d'un professional ensinistrat en la venda. I va esperar que l'homenet li demanés què volia, però aquest, a part de somriure, va obrir la seva llibreta i hi va apunta alguna cosa.
-Bon dia!- va tornar a dir a tall de comiat, en acabat. I va fer acció de dirigir-se cap a la porta.
-Es podria saber què apunta? -va demanar el dependent, encuriosit. La veritat era que els matins de dilluns no eren els dies més propicis per a la venda, i poca gent entrava a la botiga, fora d'algun turista despistat que demanava crema solar a l'estiu o un paraigua en dies de pluja.
L'homenet va deturar la retirada i li va mostrar la llibreta. A cada pàgina hi havia una anotació. En l'última pàgina hi posava: Fraga: tres d'agost: He dit bon dia i m'han respost bon dia. Va fullejar la pàgina interior. Arenys de Lledó, 1 d'agost. He dit bon dia i m'ha respost bon dia Vall-de-roures, 20 de juliol. He dit bon dia i m'han respost bon dia.
A les pàgines anteriors, començant amb la primera que cantava: Tamarit de Llitera, 3 de juny, es repetia l'he dit bon dia i m'han respost bon dia. Només variava el nom de la localitat.
-I això què representa? -va demanar el dependent, estranyat, en tornar-li la llibreta.
-És un treball de camp, científic! -va aclarir l'homenet, satisfet-. Hi ha gent que col·lecciona papallones, jo des que em vaig jubilar, m'he dedicat a col·leccionar bons dies.
-I en té molts?
-Tres-centes llibretes. Plenes! Vaig començar per Guardamar, a Alacant pujant cap al Principat i passat per Ses Illes. Ara faig la Franja.
-I què pensa demostrar? -va inquirir.
-Què volen demostrar els qui col·leccionen culleretes o taps de cava? -va ser l'alegre resposta
-Vist així.. i no ha tingut cap fracàs, vull dir que vostè digui bon dia i li responguin una altra cosa?
-I tant. Per anotar les variants, tinc la llibreta vermella.
-I quina és la variant més repetida?
-Buenos dies. Aquesta abunda a Barcelona i a València. I una vegada em van dir fill de puta. Però això va ser una excepció!
-I que en pensa fer? Vull dir quan ho acabi.
-Ho deixaré a un museu etnogràfic.
-I quan se li acabin els pobles?
-Aleshores tornaré a començar amb el bona nit!
-És una feinada gegantina! -va admirar el dependent. I va trobar la feina de la botiga més avorrida que mai.
-Sí! -va respondre l'homenet, radiant.
-No necessitaria pas un ajudant?
-No se m'havia acudit. Però encara estaria millor un deixeble, algú que seguís aquests mateixos postulats! -el ulls se li van il·luminar, en dir-ho.
-Podria ser-ho jo? -es va engrescar el dependent.
-I què demanaria, jove? Perquè el bon dia i el bona nit els voldria tenir jo en exclusiva!
-No ho sé. A veure, què li semblaria: bon profit!
-Molt bona! Podria especialitzar-se en fondes, hotel, restaurants...
-Un gran camp a cobrir! -va exclamar cada cop més entusiasmat el dependent.
-La feina de tota una vida!
Es van abraçar i, en acomiadar-se, l'homenet li va dedicar una mena de benedicció laica.
-Sort i empenta!
Va entrar al bar de sempre, a l'hora de l'entrepà amb tonyina, saludant alegrement tothom:
-Bon profit!
Només llavors es va adonar de la presència d'aquella rossa forastera.
-Thank you. Gràcies! -van ser unes gràcies tan papissotes, acompanyades d'un gran somriure, que no va saber en quin idioma les havia pronunciades, si en català o en castellà.
-(I això -va pensar, radiant-, en quin mena de llibreta ho hauré d'anotar?)

dilluns, 18 de juny del 2012

Memòria d'uns ulls pintats


Lluís Llach
Memòria d'uns ulls pintats.

Hi ha llibres que, d'entrada, em produeixen recel, però, si em cauen a les mans els llegeixo amb més o menys interès -jo sóc una lectora compulsiva i poques vegades he deixat un llibre començat a mig llegir, ha de ser molt dolent-.
Això m'havia passat amb aquest, que no me'n fiava. -Per acabar-ho d'adobar, vaig llegir a l'Avui que Jordi Llovet havia confessat que l'havien hagut de refer diverses vegades, els editors-. Aquesta vegada el meu instint no em va fallar -i els de l'editorial podien haver fet millor la feina, suposo-. En fi, que ser un gran cantant i un bon autor de cançons no fa que siguis un bon novel·lista. Aquest història d'amor entre gais no m'ha enganxat. I no perquè els protagonistes siguin homosexuals -en aquestes alçades em sembla natural que dues persones s'estimin, sigui quina sigui la seva tendència sexual-. Però és que a aquesta novel·la li manca poesia, o èpica o bellesa, i li sobra maniqueisme -els dolents ho són a parir-, i matusseria. I no aconsegueixis sentir empatia pels personatges, cosa aquesta molt important perquè una història et sedueixi. Que hi farem! Deu de ser culpa meva, si està a la llista dels més venuts! O pot ser és que el marqueting fa miracles?

dimecres, 13 de juny del 2012

Londres. Impressions


Impressions londinenques.

Profusió de banderes britàniques. Celebraven el jubileu de la reina.
Sa graciosa majestat i other familiars presents arreu. (Podria considerar-se culte a la personalitat?) En tot cas ja ningú no se'n recorda d'aquella Lady Di que deien que s'havia carregat la dinastia reial.
Passos zebra. Allà els respecten escrupolosament!
Metro, popularment dit tube. Quan hi viatges entens per què! És com si t'haguessin envasat dins d'un tub d'aspirines. Això sí, són super eficients.
Negres: molts, pertot arreu. Els nens petits contrasten amb els genuïnament anglesos, blancs i rossos. També se'n veu algun de cafè amb llet, producte del que la meva filla en diu hibridació. Són el futur de la humanitat?
Seguretat. No sé per què em sentia més segura als carrers de Londres que als de Barcelona. En Hyde Park veiem dos bobbies catxejant un xicot en mig d'un esplèndid roserar.
Quins parcs, déu meu senyor!
Moda de roba i sabates als aparadors: molt xarona. Sensació de mal gust.
Estàtues humanes al costat de la roda gegant. Els turistes badant, com a tot arreu.
Lavabos públics a Hyde Park: fugir-ne cuita-corrents.
Temps: pluja, pluja, i més pluja -acompanyada de fred i vent-! I és clar, tenen uns arbres enormes i magnífics pertot arreu.
Sensació en arribar a Barcelona: que bonic és l'eixample. Visca Cerdà!

divendres, 8 de juny del 2012

Parcs a Londres



Primera foto: Glòria i roure. 2 i 3, castanyer. I un esquirol dels molts que es veuen als parcs londinencs!

diumenge, 3 de juny del 2012

Pluja

La pluja, al jardí,
ha emmudit la veu dels ocells
i ha obert el somriure dels arbres.
Cau lenta, dolça i sense pressses.
Cel gris, pluja gris d'Anglaterra
que ens retorna l'hivern
esborrant tot l'entorn de primavera.
Les roses es desclouen als rosers
enyorades de sol. Orfes de llum.
I exhalen un perfum, suau, de comiat.