dilluns, 27 d’abril del 2015

Armenis


Quadern d'Aram. De Maria dels Àngels Anglada,
publicat el 1997.

La primera vegada que vaig sentit a parlar del drama del poble armeni, un drama que el govern de Turquia s'obstina a negar que fos un genocidi, va ser a través d'aquest llibre de l'autora gironina. I em va impressionar molt. Per això vull recordar-lo ara que se'n commemora l'aniversari.
Més endavant, quan exercia de professora en un institut de Santa Coloma de Gramenet, vaig tenir un alumne d'aquesta procedència. I li vaig deixar el llibre. Ell coneixia aquests fets molt millor que jo. Però em va agradar mostrar-li que una autora d'aquí havia tingut la sensibilitat de tractar-lo i fer-nos-el arribar.
El llibre inclou un poema del autor armeni Ran Nazariantz. N'he escollit un parell de versos molt significatius:
“Germanes roses oïu: els nostres ramats ja no hi són
la dalla del malastre els ha segat.”

dijous, 23 d’abril del 2015

Sant Jordi 2015



L'armadura, nova i brillant, espera.
El drac sembla adormit, però el seu alè crema.
El combat serà llarg. No hi haurà repòs ni treva.
Qui guanyi s'endurà la glòria i la donzella.

dimarts, 21 d’abril del 2015

Als africans que moren en l'intent d'assolir un paradís inexistent.


La noieta que demana almoina en un cantó del passeig
era avui adormida.
Potser somiava els colors brillants d'Àfrica i n'ensumava els olors.
He respectat el seu son.


dimarts, 14 d’abril del 2015

Ànima


-->
Ànima
Wajdi Mouawad

Si una cosa no se li pot negar a aquesta novel·la és l'originalitat. El seu autor va néixer el 1968 al Liban, en una localitat cristiano-maronita, d'on la seva família va emigrar al Quebec, on van adquirir la nacionalitat.
El relat comença amb un crim atroç i acaba amb una altre també bestial. És potser aquesta animalitat que fa que l'autor ens ho faci arribar des del punt de vista de les bèsties, des de la mosca o l'aranya, a les aus o els gossos, a tots els quals cita amb el seu nom científic. El seu és un estil molt acurat, preciosista fins i tot, que té troballes magnífiques. Tot i això, o precisament per això, sembla que aquesta estil es mengi a voltes la trama. Una trama que agafa embranzida cap al final i desemboca amb el relat cruel d'uns fets esdevinguts als campaments de refugiats palestins de Sabra i Shatila, on militars cristians maronites de l'exèrcit del Líban van cometre una carnisseria terrible sota la mirada impassible del l'exèrcit jueu. Aquestes atrocitats històriques ens fan adonar que no podem culpar cristians, com tampoc mahometans o membres d'altres religions, per bestieses que hagin fet en un o altre bàndol, sinó a les persones -si se'n pot dir així- concretes que ho duen a terme.
Cal destacar la traductora, Anna Casassas Figueres per traduir tan acuradament un text que no és gens fàcil. El seu nom, merescudament, consta a la portada. També consta en l'interior -això és la primera vegada que ho veig-, el nom dels correctors, que van deure de tenir força feina.
Per tastar-ne l'estil, en poso alguna mostra: “Negre dels camps, llum de pobles i ciutats, (...) vent entaforant-se per la porta oberta de bat a bat, ombres fugaces escombrant l'interior del vagó, el tren corria, corria, i nosaltres érem al seu ventre, en el rebombori dels vagons balandrejats de banda a banda de la via, el xerric de les rodes, els xiulets estridents de la màquina i en la nit que desfilava a fora amb grans panys de cel estrellat.”
“Entre ell i jo una alba de claredat.”
“Però fins a l'albada, fins al sol, ha buscat el son i només ha trobat el seu propi vesc, i ha passat i repassat turments i inquietuds a la sínia de la seva ànima.”

dijous, 9 d’abril del 2015

Setmana Santa


-->

Diumenge de Rams.
El sol inunda de claror les hores,
el dia creix, la primavera avança.
Joc d'ombres i de llums a la finestra.
Riure de Rams, amb palmes decantades.

Dilluns Sant. (A Jaume)
Sense nostàlgia, dic adéu als amics que,
tot just ara,
s'embarquem cap a fites absolutes
i ens deixen un record inesborrable.

Dimarts Sant.
Somriu el cel, d'una blavor compacta,
anunciant el retorn de l'alè càlid
del sol d'estiu. Les hores passen lentes.
Viure és, ara i avui, un poc més fàcil.

Dimecres Sant.
El dia, avui, dibuixa ombres canviants.
Núvols i vent s'empaiten
per ocupar l'espai. La gent prepara
l'equipatge. Desitjos de fugir cap a cap banda.

Dijous Sant.
Aquesta nit la lluna farà el ple.
Persistència lunar del calendari
que presideix, omnipotent, el sol.
Ritus antics, en cicles d'Internet,
marcant el ritme, tan canviant, dels temps.

Divendres Sant.
Silenci per Jesús clavat en creu.
Silenci per l'Irak, Síria, i Àfrica.
Silenci per l'infant que mor de fam
Silenci pels malalts i pels vençuts.
Hi ha silencis sonors que semblen crits.


Pasqua.
Avui Jesús reviu altra vegada
en cada infant que neix,
en cadascú que estima
en cada flor que esclata. En tota vida.

(Dues fotos de la Passió de Vilalba i una altra d'Elx 

dilluns, 6 d’abril del 2015

Dilluns de Pasqua

 Avui tocava parc.







 Aquest és el parc del Poble Nou, de Jean Nouvalis. Feia temps que el volia visitar, però m'ha decebut una mica.
 De camí, amb la torre Agbar al fons.


La meva mona d'avui! Era sola, però no me n'he volgut estar.

diumenge, 5 d’abril del 2015

Avui tocava mar

 Passeig del Mar amb l'hotel Vela a l'horitzó.
 Les torres del Port Olímpic.
 El port.
 Bandera verda.
 Una mica d'aigua, al Bogatell.
 Alguna gavina volant pel cel.
 El peix.
 Montjuïc al fons.

Tenia mono de mar. Així que he agafat el bus i he anat. I no era jo sola: el Passeig del Mar era ple de gent que caminava o prenia el sol. També n'hi havia a la sorra, poca a l'aigua. Encara no fa prou calor.

dissabte, 4 d’abril del 2015

Passejant per Barcelona








Ja que no he pogut sortir al camp... Qui no pot segar, espigola, que diuen al meu poble! O el que no s'acontenta, perquè no vol. De fet, tot això ho tinc prou a prop de casa, una caminadeta d'hora i mitja. Bona Pasqua a tothom!