divendres, 26 de juny del 2015

A Pere Pau





La càlida escalfor de la veu teva
ja no omplirà de llum les llargues tardes
esmaltades pel foc del sol de posta
al teu jardí ensonyat.
El rellotge ha aturat totes les hores
i el crit de la campana toca a vespres.
Tu camines lleuger, sense equipatge
que et destorbi la passa. A l'altra riba
t'arribarà el meu plany?
Som pols d'absència
tentinejant cap l'esclat final?
Tu ara tens, netes, les respostes.
A nosaltres
només ens resten, cegues,
les preguntes.

dimarts, 23 de juny del 2015

Sant Joan


-->
S'encenen fogueres, ressonen petards
i els gossos udolen, irats.
Festegem la nit del solstici amb foc i renou
i cremem tot allò que fa nosa
per rebre un món nou.

dissabte, 20 de juny del 2015

Bestiari: Girafa


-->
GIRAFA

De tot el veïnat de la sabana
sóc per definició la tafanera
el coll se'm va allargar per la fal·lera
de veure-hi més enllà que el cas demana.

I si del brot encimbellat tinc gana
l'allargo mig pam més i faig drecera
que en ficar el nas arreu sóc la primera
i en trobar tendres brots, la sobirana.

Si algú de mi se'n riu és per enveja
de nan coll curt, miop, de cervell moll,
que cap com jo gaudeix d'aital miranda.

Hi ha una cosa, i és cas, que em neguiteja
veient l'excelsitud del meu llarg coll:
on trobaré, prou llarga, una bufanda?


dilluns, 15 de juny del 2015

Gavians a la teulada


Algunes de les coses que més m'agraden de l'Escala, és contemplar el cel nocturn. Aquests dies, Venus llueix esplendorosa, i també Júpiter. I observar les aus.
La parella de gavians que vaig descobrir la setmana passada a la teulada del davant de casa, continuen la seva tasca de tenir cura i alimentar el seu poll, que ha crescut força, i de clacar fort per advertir que són allà vigilant-lo. Fa gràcia observar el menut agitant les aletes i movent-se amb compte enmig de les teules, sempre evitant el sol, que pica de valent. Tot i que no tenen depredadors -potser algun gat?-, els progenitors no el perden de vista. Això sí, un de sol. L'altre deu d'estar buscant aliment.

divendres, 12 de juny del 2015

Antoni Pladevall



El dia que vaig fer vuit anys

Aquest llibre és un homenatge a tants homes i dones de pagès que es van escarrassar de valent per tal que els seus fills i néts tinguessin un pervindre millor. Pladevall, fill d'una família de masovers de la plana de Vic, rememora aquells temps escarrassats, quan el fred era viu i poques o no gaires distraccions tenien al mas, fins que va arribar la televisió, en blanc i negre. Un llibre fet de retalls de records. D'impressions que li van quedar gravades a la memòria: la mort de Franco, que va propiciar festa a l'escola, per a gran alegria dels escolars i preocupació dels grans, que no sabien com acabaria allò. Una masia, una part dels guanys de les collites de la qual s'havien d'anar a dur als propietaris, a Barcelona. I fer hort i criar animals i vendre verdures, llet, ous, conills etc. per poder arrodonir els ingressos econòmics. Als que, com jo, ens hem criat en un poble agrícola, aquestes evocacions ens produeixen un sentiment agre-dolç.
Aquest llibre, molt ben escrit, va guanyar el premi Prudenci Bertrana.

dimarts, 9 de juny del 2015

Joan Veny i Clar



Ahir al vespre, vaig tenir el goig d'assistir a l'acte de lliurament, a càrrec de Muriel Casals, del 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural a Joan Veny i Clar, que havia estat professor meu de dialectologia a la UCB, al Palau de la Música, ple de gom a gom (en puc donar fe perquè era a l'última fila del segon pis!). Va ser un acte molt vibrant i emotiu -tal com es mereixia aquest il·lustre premiat-, conduït per Joaquim Maria Puyal. Van participar-hi exponents d'algunes de les riques varietats de la llengua catalana, com ara el grup Qu4rt Primera, Toni Gomila, amb el seu accent mallorquí, Anna Subirana, que ens recità o cantà diversos cançonetes o moixaines infantils, i Pep Gimeno, “Botifarra”, amb el seu valencià combatiu -que s'endugué una fortíssima ovació-. La foto que adjunto -feta per la meva amiga Rosa Maria que també va ser alumna de Veny-, és del moment en què tot el públic posat dret cantàvem Els Segadors que van cloure l'acte. Seguit per crits -no hi podien faltar-, d'independència.
“Davant tantes actituds hostils del govern central -declarà Joan Veny-, fem vots per tenir un país normal, lliure, modern, obert al món, just socialment, fidel a les seves arrels, amb la llengua pròpia, el català, com a llengua preferent i amb convivència amb el castellà i també amb d'altres llengües. La nostra nit va ser molt llarga, però va sortir el sol, i, ara, cal esperar la plenitud del migdia, Quan somiem sols, només és un somni; però quan somiem junts, el somni es converteix en realitat”. Gràcies, mestre!

dilluns, 8 de juny del 2015

Petit drama

 Aquest matí, a l'Escala, m'he ensopegat amb una família d'ànecs que anava davant meu per la vorera.
 De sobte, han baixat al mig de la calçada. Els cotxes, advertits per mi mateixa, frenaven la marxa.
 En un extrem els esperava, fatídica, la claveguera! No s'ha pogut fer res per rescatar un menut, que hi ha caigut a dintre.
L'ànega ha marxat amb un pollet menys!

dimarts, 2 de juny del 2015

Arbres de Can Dragó (Barcelona)

 Acàcies
 Catalpa
 Palmeres de tornada a casa
 Eucaliptus
 Til·lers
 Lledoner
 Palmeres davant l'estació
 Pollancres
 Prunus
 Lledoner
 Til·ler
Xiprer.
A part dels plàtans, omnipresents, a Barcelona hi ha arbrat molt divers. Aquesta petita mostra és al costat de casa meva.