M'inundo del bell so de les
paraules
mai no dites.
Paraules sonores que resten
inèdites
fins que algú en desxifri
el sentit.
Que em fan albirar paisatges
llunyans,
vols d'estornells dibuixant
melodies
i percebre perfums elegíacs.
Paraules que m'allunyen del
calze dels meus dies.
Paraules amb la força
inquietant del desig.
Paraules que ja no són ni
mai foren paraules
sinó ecos perduts en
congostos o afraus.
En un principi fou la
Paraula.
I en el silenci vindrà la
plenitud.
.