dijous, 22 de febrer del 2018

Ametllers



Lluny, als confins del meu enclòs estatge,
s'afina al vent la flor de l'ametller.
L'olor de mel perfuma el vell paisatge
on encara ressonen, breu miratge,
ecos perduts del que un dia vam ser.
Perdura el vent i perdura la terra.
Floreixen nous instints. I nous afers.
El meu record al teu record s'aferra.
I un buf de cerç a l'alba els esbargeix.

.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada