Aniversari

In memoriam

El temps, inclement, va esborrant els records

de tantes primaveres embriagades de llum.

Els gestos, les paraules, carícies i petons

s'han esvaït entre el tràfec del dies.

De tot el que va ser, sols en resta el perfum.

Poesia

Poesia és

emmirallar-se en els ulls nets d'un infant

contemplar postes de sol sabent que hi haurà un demà

olorar els camps acabats de regar per la pluja

creure que l'amor és el centre de totes les coses

i no rendir-se mai davant l'adversitat.

Març

Març, el guerrer, mostra el seu rostre audaç.

I festeja la incauta primavera, que somriu

extasiada de llum. Mes ai, no te'n fiïs de març.

Té fletxes de gebre al buirac. I el cor gèlid, de glaç.

Lectures

Maria Carme Roca:

El far

En aquesta novel·la, la seva autora ens explica una sèrie de secrets amagats en el si d'un família, que, a poc a poc, van sortint a la llum. La llum resplendent -a voltes encegadora-, de les terres del Delta de l'Ebre, que serveix d'escenari a aquesta narració prou agradable de llegir.

Natalici

Vaig néixer un sis de març:

“Marcera, boja segura”.

He estat un prodigi d'equilibri assenyat.

Les dites també s'equivoquen.

Insubmissió

Amb el judici dels presos polítics, va passar una mica desapercebut l'acte que va fer-se a la Model de Barcelona per commemorar els 30 anys de la insubmissió.

Aquesta va ser un fita històrica: un colla de joves va desafiar l'Estat amb un acte de desobediència civil i van aconseguir acabar amb la mili forçosa, que obligava els xicots a servir de tropa barata a l'exèrcit durant un o dos anys. Un d'aquell joves valents, i una mica arrauxats, era el meu fill Marc. Encara recordo la sensació d'humiliació i d'impotència en haver de parlar amb ell a través d'un vidre brut a la Presó de Joves de la Trinitat. Hi he pensat molt aquests mesos en saber que els parents dels presos polítics els havien de veure amb aquestes mateixes i immerescudes condicions.

Pàtria

Et somio lliure i resplendent, altiva

com una dama antiga que perdura en el temps

i, a poc a poc, s'adapta

al ritme vertiginós dels dies sense perdre

dignitat ni noblesa. I mai perdonaré

els que et volen esclava, pàtria meva.

I sé que els meus somnis, un dia,

es faran realitat.

(Foto M. Pujol)